En català oriental les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so anomenat vocal neutra que fonèticament no és ni a ni e.

A. En general, els substantius i adjectius en singular s’escriuen amb e si són masculins i amb a si són femenins.(el mestre, la mestra). Però hi han excepcions:

Ÿ Paraules del gènere femení amb e final

Ÿ Paraules dels gènere masculí amb a final

Ÿ Substantius invariables: els acabats en -aire, -ista, -cida, -ta

Ÿ Adjectius d’una sola terminació:

B. Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriuen amb -es.

Dia dies, mestre mestres

També s’escriuen amb -es els noms invariables que acaben en vocal neutra seguida de s: pàncreas, galimaties, messies, àlies, judes, mecenes

    La formació del plural dels mots que acaben en vocal neutra pot comportar canvis ortogràfics en l’última consonant:

C. En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure una -a quan es tracta de l’última lletra i una -e quan es tracta de la penúltima.

-a: salta, saltava, tracta, para...

-e: saltes, saltaves, témer...

Son excepcions d’aquesta regla:

Ÿ Les formes verbals corre, obre, vine, omple (i els seus compostos concórrer, ocórrer, recórrer..)

Ÿ Els infinitius de la segona conjugació que acaben en -re: moure, vendre, coure, caure, emetre, interrompre, perdre

 

D. Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan la vocal neutra es troba al començament o a l’interior d’una paraula, cal buscar una paraula de la mateixa família en què la vocal sigui tònica. Per exemple:

peuet perquè ve de peu

Pauet " Pau

paguem " jo pago

peguem " jo pego

pesar " jo peso

passar " jo passo

Hi ha uns quants verbs que divergeixen d’aquesta norma:

Ÿ Els verbs jeure o jaure, treure o traure, néixer o nàixer, péixer o pàixer i els seus compostos s’escriuen amb a en les formes àtones i amb la vocal que es pronuncia en les formes tòniques.

trec, trac traiem

jeus, jaus jaieu

neix, naix nascut

tregui, tragui trauré

neixis, naixis naixent

Ÿ Els verbs haver, fer, caure, saber presenten alternances de a/e en el radical, però les formes àtones s’escriuen amb a.

saber: sé, sabia, sàpiga, sabut

caure: queia, caus, caient, caigut

fer: feia, fent, fa, farà

haver: he, hem, ha, hagut, hagués

 

E. Malgrat totes les regles, cal recordar els mots següents i els seus derivats perquè sovint s’escriuen malament per influència del castellà.

[ L'alfabet català ] [ Els dígrafs ] [ La síl·laba ] [ Els diftongs ] [ L'accentuació gràfica ] [ L'accent diacrític ] [ La dièresi ] [ El guionet ] [ La vocal neutre ] [ La O i la U ] [ Fenòmens de fonètica ] [ Les lletres B/V ] [ P/B T/D C/G ] [ IX/X G/J TX/IG ] [ Les grafies M-N ] [ L·L H R-RR ]