La vocal neutre

 

En català oriental les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so anomenat vocal neutra que fonèticament no és ni a ni e.

A. En general, els substantius i adjectius en singular s’escriuen amb e si són masculins i amb a si són femenins.(el mestre, la mestra). Però hi han excepcions:

Ÿ Paraules del gènere femení amb e final

febre

faringe

cúspide

higiene

catàstrofe

flaire

verge

el·lipse

piràmide

índole

imatge

sèrie

Matilde

sístole

 

llebre

superfície

laringe

base

 

mare

fase

intempèrie

Irene

 

torre

efígie

hecatombe

Carme

 

classe

barbàrie

síncope

Clotilde

 

espècie

calvície

crisàlide

diàstole

 

 

Ÿ Paraules dels gènere masculí amb a final

califa

terra

dia

indígena

goril·la

nòmada

ioga

guàrdia

mapa

agrícola

titella

papa

problema

idioma

drama

programa

enigma

poeta

panorama

pirata

ciclista

patriarca

dentista

insecticida

 

Ÿ Substantius invariables: els acabats en -aire, -ista, -cida, -ta

Ÿ Adjectius d’una sola terminació:

Acabats en:

 

Excepcions

-ble

amable, feble, possible

 

-al

-el

-il

igual

fidel

difícil

mal, anòmal,

paral·lel

tranquil

-ar

-or

escolar

superior

avar, rar

incolor

-ant

-ent

amargant, elegant

prudent, obedient

sant

atent,content, valent,lent

-a

persa, agrícola

 

-e (àtona)

alegre, jove, tènue

negre, apte, culte, agre

còmode

B. Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriuen amb -es.

Dia dies, mestre mestres

També s’escriuen amb -es els noms invariables que acaben en vocal neutra seguida de s: pàncreas, galimaties, messies, àlies, judes, mecenes

    La formació del plural dels mots que acaben en vocal neutra pot comportar canvis ortogràfics en l’última consonant:

-ca -ques

taca

taques

-ga -gues

vaga

vagues

-ça -ces

plaça

places

-ja -ges

platja

platges

-gua -gües

llengua

llengües

-que -qües

ventríloqua

ventríloqües

C. En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure una -a quan es tracta de l’última lletra i una -e quan es tracta de la penúltima.

-a: salta, saltava, tracta, para...

-e: saltes, saltaves, témer...

Son excepcions d’aquesta regla:

Ÿ Les formes verbals corre, obre, vine, omple (i els seus compostos concórrer, ocórrer, recórrer..)

Ÿ Els infinitius de la segona conjugació que acaben en -re: moure, vendre, coure, caure, emetre, interrompre, perdre

 

D. Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan la vocal neutra es troba al començament o a l’interior d’una paraula, cal buscar una paraula de la mateixa família en què la vocal sigui tònica. Per exemple:

peuet perquè ve de peu

Pauet " Pau

paguem " jo pago

peguem " jo pego

pesar " jo peso

passar " jo passo

Hi ha uns quants verbs que divergeixen d’aquesta norma:

Ÿ Els verbs jeure o jaure, treure o traure, néixer o nàixer, péixer o pàixer i els seus compostos s’escriuen amb a en les formes àtones i amb la vocal que es pronuncia en les formes tòniques.

trec, trac traiem

jeus, jaus jaieu

neix, naix nascut

tregui, tragui trauré

neixis, naixis naixent

Ÿ Els verbs haver, fer, caure, saber presenten alternances de a/e en el radical, però les formes àtones s’escriuen amb a.

saber: sé, sabia, sàpiga, sabut

caure: queia, caus, caient, caigut

fer: feia, fent, fa, farà

haver: he, hem, ha, hagut, hagués

 

E. Malgrat totes les regles, cal recordar els mots següents i els seus derivats perquè sovint s’escriuen malament per influència del castellà.

 

S’escriuen amb E

amb A

albercoc

estendard

tàvec

ambaixada

ametista

Esteve

temptejar

arravatar

ànec

gelea

tràfec

assassí

assemblea

meravella

treball

avaria

cànem

monestir

vernís

avaluar

Caterina

orgue

ebenista

avantatge

eben

polseguera

 

afaitar

efeminat

punxegut

 

davant

emparar

ràfega

 

latrina

Empordà

rave

 

maragda

Empúries

resplendir

 

rancor

enyorar

sergent

 

sanefa

espàrrec

setí

 

sarbatana

estella

sometent

 

Sardenya

     

malenconia

F. Si ho comparem amb el castellà, la nostra e sol correspondre a una e o una o castellanes i la nostra a equival a una a castellana.

Però no sempre. Divergeixen del castellà:

pobre

pobra

rude

ruda

verd

verda

trist

trista

cortès

cortesa

inert

inerta

calent

calenta

fort

forta

agrest

agresta

comú

comuna

roí

roïna

covard

covarda

gris

grisa

valent

valenta

marroquí

marroquina

dolç

dolça

covard

covarda

ferm

ferma

fort

forta

   

 

Ortografia                                       

L'alfabet català ] Els dígrafs ] La síl·laba ] Els diftongs ] L'accentuació gràfica ] L'accent diacrític ] La dièresi ] El guionet ] [ La vocal neutre ] La O i la U ] Fenòmens de fonètica ] Les lletres B/V ] P/B T/D C/G ] IX/X G/J TX/IG ] Les grafies M-N ] L·L H R-RR ]