| En català oriental les vocals a i e en posició àtona
es pronuncien amb un mateix so anomenat vocal neutra que fonèticament no
és ni a ni e. A. En general, els substantius i adjectius en singular s’escriuen
amb e si són masculins i amb a si són femenins.(el mestre, la
mestra). Però hi han excepcions: Ÿ Paraules del gènere femení amb e final 
  
    | febre | faringe | cúspide | higiene | catàstrofe |  
    | flaire | verge | el·lipse | piràmide | índole |  
    | imatge | sèrie | Matilde | sístole |  |  
    | llebre | superfície | laringe | base |  |  
    | mare | fase | intempèrie | Irene |  |  
    | torre | efígie | hecatombe | Carme |  |  
    | classe | barbàrie | síncope | Clotilde |  |  
    | espècie | calvície | crisàlide | diàstole |  |    Ÿ Paraules dels gènere masculí amb a
final 
  
    | califa | terra | dia | indígena | goril·la |  
    | nòmada | ioga | guàrdia | mapa | agrícola |  
    | titella | papa | problema | idioma | drama |  
    | programa | enigma | poeta | panorama | pirata |  
    | ciclista | patriarca | dentista | insecticida |  |  Ÿ Substantius invariables: els acabats en -aire,
-ista, -cida, -ta Ÿ Adjectius d’una sola terminació: 
  
    | Acabats en: |  | Excepcions |  
    | -ble | amable, feble, possible |  |  
    | -al -el -il | igual fidel difícil | mal, anòmal, paral·lel tranquil |  
    | -ar -or | escolar superior | avar, rar incolor |  
    | -ant -ent | amargant, elegant prudent, obedient | sant atent,content, valent,lent |  
    | -a | persa, agrícola |  |  
    | -e (àtona) | alegre, jove, tènue | negre, apte, culte, agre còmode |  B. Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriuen amb -es. 
  
  
  Dia dies, mestre mestres També s’escriuen amb -es els noms invariables que acaben en
vocal neutra seguida de s: pàncreas, galimaties, messies, àlies,
judes, mecenes     La formació del plural dels mots que acaben en vocal
neutra pot comportar canvis ortogràfics en l’última consonant: 
  
    | -ca -ques | taca | taques |  
    | -ga -gues | vaga | vagues |  
    | -ça -ces | plaça | places |  
    | -ja -ges | platja | platges |  
    | -gua -gües | llengua | llengües |  
    | -que -qües | ventríloqua | ventríloqües |  C. En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure
una -a quan es tracta de l’última lletra i una -e quan es
tracta de la penúltima. 
  
    -a: salta, saltava, tracta, para... -e: saltes, saltaves, témer... Son excepcions d’aquesta regla: 
    
    Ÿ Les formes verbals corre, obre, vine, omple (i els seus
    compostos concórrer, ocórrer, recórrer..) Ÿ Els infinitius de la segona conjugació que acaben en -re:
    moure, vendre, coure, caure, emetre, interrompre, perdre   D. Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan la vocal neutra es
troba al començament o a l’interior d’una paraula, cal buscar una paraula
de la mateixa família en què la vocal sigui tònica. Per exemple: 
  
    peuet perquè ve de peu Pauet " Pau paguem " jo pago peguem " jo pego pesar " jo peso passar " jo passo Hi ha uns quants verbs que divergeixen d’aquesta norma: 
    
    Ÿ Els verbs jeure o jaure, treure o traure, néixer
    o nàixer, péixer o pàixer i els seus compostos s’escriuen
    amb a en les formes àtones i amb la vocal que es pronuncia en les
    formes tòniques. 
      trec, trac traiem
    
    jeus, jaus jaieu
    
    neix, naix nascut
    
    tregui, tragui trauré
    
    neixis, naixis naixent Ÿ Els verbs haver, fer, caure, saber presenten alternances
    de a/e en el radical, però les formes àtones s’escriuen amb a. 
      saber: sé, sabia, sàpiga, sabut
    
    caure: queia, caus, caient, caigut
    
    fer: feia, fent, fa, farà
    
    haver: he, hem, ha, hagut, hagués   E. Malgrat totes les regles, cal recordar els mots següents i els seus
derivats perquè sovint s’escriuen malament per influència del castellà.  
 
  
    | S’escriuen amb E | amb A |  
    | albercoc | estendard | tàvec | ambaixada |  
    | ametista | Esteve | temptejar | arravatar |  
    | ànec | gelea | tràfec | assassí |  
    | assemblea | meravella | treball | avaria |  
    | cànem | monestir | vernís | avaluar |  
    | Caterina | orgue | ebenista | avantatge |  
    | eben | polseguera |  | afaitar |  
    | efeminat | punxegut |  | davant |  
    | emparar | ràfega |  | latrina |  
    | Empordà | rave |  | maragda |  
    | Empúries | resplendir |  | rancor |  
    | enyorar | sergent |  | sanefa |  
    | espàrrec | setí |  | sarbatana |  
    | estella | sometent |  | Sardenya |  
    |  |  |  | malenconia |  F. Si ho comparem amb el castellà, la nostra e sol correspondre a una
e o una o castellanes i la nostra a equival a una a
castellana. 
  Però no sempre. Divergeixen del castellà: 
    
      | pobre | pobra | rude | ruda |  
      | verd | verda | trist | trista |  
      | cortès | cortesa | inert | inerta |  
      | calent | calenta | fort | forta |  
      | agrest | agresta | comú | comuna |  
      | roí | roïna | covard | covarda |  
      | gris | grisa | valent | valenta |  
      | marroquí | marroquina | dolç | dolça |  
      | covard | covarda | ferm | ferma |  
      | fort | forta |  |  |    
       [ L'alfabet català ] [ Els dígrafs ] [ La síl·laba ] [ Els diftongs ] [ L'accentuació gràfica ] [ L'accent diacrític ] [ La dièresi ] [ El guionet ] [ La vocal neutre ] [ La O i la U ] [ Fenòmens de fonètica ] [ Les lletres B/V ] [ P/B T/D C/G ] [ IX/X G/J TX/IG ] [ Les grafies M-N ] [ L·L H R-RR ]
     |