1. A final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriuen amb p, t, c:

sap, llop, pot, nebot, antic, poruc...

Excepcions:

Ÿ -b: adob, club, tub, cub, Jacob, Carib...

Ÿ -d: Els noms femenins acabats en -itud, -etud : quietud, solitud, sol·licitud...

Ÿ -g: Els acabats en -leg, -gog, -fug : biòleg, pedagog, demagog, pròfug ; zig-zag, mag, estrateg, tuareg, Hug...

 

2. A final de paraula després de consonant o de vocal àtona s’escriuen amb la mateixa lletra que apareix en els derivats.

Ÿ -b àrab arabesc

Ÿ -d sord sordesa

Ÿ g càstig castigar

Ÿ p serp serpentina

Ÿ t sort sortós

Ÿ c arc arcada

No son comprovables per derivació: sumand, subtrahend, reverend, nord, baluard, tard, lleopard, rang, míting, púding.

Excepcions: -c

Ÿ La primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc

Ÿ mànec, espàrrec, feréstec, préssec, ànec, càrrec, rònec, fàstic, aràbic... però esparreguera, presseguer, ànega...

Cal recordar:

Ÿ Els gerundis acaben sempre en -nt: fent, ballant, mirant, sortint

Ÿ Gran s’escriu sense d final, malgrat grandesa, engrandir...

Ÿ S’escriuen sense -t: col·legi, api, premi, geni

 

3. Per saber quina lletra s’escriu a final de síl·laba a l’interior d’un mot, cal recordar els conjunts de grafies següents:

                                        .