mn

Les grafies M i N no presenten cap dificultat quan van davant de vocal, però poden ocasionar alguns problemes ortogràfics quan van davant de consonant.

1. S'escriu m davant de b, p, m:

ombra, embellir, embenar, omplir, campió, companyia, immens, commoure

Són excepcions d'aquesta regla els mots compostos: benparlat, enmig benmereixent, tanmateix, granment...

2. S'escriu m davant de f:

	Els compostos de circum i amfi: amfibi, amfiteatre, circumferència...
	I en els mots: àmfora, càmfora, èmfasi, pamflet, triomf, xamfrà, simfonia, nimfa, limfa, pàmfil, trumfo, samfaina...

Però s'escriu n davant de f en paraules que comencen en els prefixos:

	con-: confessar, confitar, conferència...
	en-: enfeinat, enfilar, enfocar
	in-: inflar, informe, infermer

3. S'escriu n davant de v: canvi, convent, enveja...

Excepcions: tramvia, triumvir i derivats

4. Davant n s'escriu m o n segons la pronúncia:

alumne, amnistia, columna, gimnàstica, solemne, somni

innat, innecessari, ennegrir, perenne

Cal parar atenció:

	A la grafia de les paraules: comte, impremta, empremta, premsa, somriure, somnàmbul, mnemotècnic...
	A la diferència entre comte (títol nobiliari), conte (rondalla) i compte (càlcul)

Les grafies MPT-MPC

Per raons etimològiques, cal escriure mpt-mpc en algunes paraules, encara que la p sigui muda:

A. Moltes paraules acabades en -sumpte i en -sumpció: assumpte, assumpció, presumpte, presumpció...

B. I les paraules: atemptat, compte, exempció, exempt, peremptori, redemptor, símptoma, temptació, prompte...

[ L'alfabet català ] [ Els dígrafs ] [ La síl·laba ] [ Els diftongs ] [ L'accentuació gràfica ] [ L'accent diacrític ] [ La dièresi ] [ El guionet ] [ La vocal neutre ] [ La O i la U ] [ Fenòmens de fonètica ] [ Les lletres B/V ] [ P/B T/D C/G ] [ IX/X G/J TX/IG ] [ Les grafies M-N ] [ L·L H R-RR ]