La L·L
En català un bon nom de paraules tenen, com en llatí o en italià, la ela
geminada, és a dir, el so [l] repetit.
Les paraules amb els derivats corresponents, més usuals són:
 |
Paraules que comencen en:
 |
al·l: Al·là, al·legar,
al·legoria, al·legro, al·leluia, al·lèrgica, al·licient,
al·literació, al·locuació, al·lot, al·lucinar, al·lusió,
al·luvió... |
|
col·l: col·laborar, col·lapse,
col·lateral, col·lecció, col·lecta, col·lectiu, col·lega,
col·legi, col·lisió, col·locar, col·loqui... |
|
il·l: il·lació, il·legal,
il·legítim, il·lès, il·lícit, il·limitat, il·lógic,
il·luminar, il·lusió, il·lustrar... |
|
|
Paraules que acabin en:
|
-el·la: aquarel·la, bagatel·la,
caravel·la, cel·la, Compostel·la, damisel·la, franel·la,
fumarel·la, Marcel·la, mortadel·la, novel·la, ombrel·la,
parcel·la, passarel·la, salmonel·la, varicel·la... |
|
-il·la: axil·la, Camil·la,
clorofil·la, goril·la, pupil·la, til·la, tranquil·la, vil·la (torre)
[vila: població] |
|
-il·lar: cavil·lar, destil·lar,
oscil·lar, vacil·lar... |
|
I les paraules: ampul·lós, apel·lar,
bèl·lic, cal·ligrafia, cancel·lar, capil·lar, cèl·lula,
circumval·lació, constel·lació, cristal·lí, el·lipse, estel·lar (però:
estelat), excel·lent, fal·laç, fal·lera, flagel·lar,
gal·licisme, idil·li, instal·lar, intel·ligent, interpel·lar,
mal·leable, maxil·lar, medul·la, metàl·lic, mil·lenari,
mil·lenni, mil·lèsim, mil·límetre, miscel·lània, mol·lusc,
nul·la, pal·liar, pàl·lid, paral·lel, pel·lícula, penicil·lina,
pol·len, protocol·lari, pul·lular, putxinel·li, rebel·lió,
satèl·lit, síl·laba, sigil·lós, sol·licitar, xarel·lo,
xitxarel·lo... |
|
No duen l geminada: celebrar, alegria,
elaborar, galant, milè, milió, revelar, selecció, solució... |
|
La H
|
S'escriuen amb h:
|
Les paraules: haixix, ham, harmonia,
heràldic, herba, hereu, hissar, hivern, hivernacle, hort, hulla,
humitat... |
|
Els mots cultes: hecatombe, hectolitre,
hel·lènic, hemisferi, hemorràgia, heptàgon, hèrnia, hexàgon,
higiene, hipèrbole, hipòtesi, homogeni, homicida... |
|
Algunes interjeccions: ah!, oh!, eh?,
hala, ehem... |
|
|
S'escriuen amb h intercalada:
|
Les paraules: ahir, adherir, anihilar,
aprehensió, conhort, cohesió, exhalar, exhaurir, inherent, inhibició,
menhir, subhasta... |
|
I els compostos: alhora, aleshores,
tothom, tothora... |
|
|
S'escriuen sense h:
|
Les paraules: avui, benaurat, cacauet,
coet, malaurat, orfe, ostatge, orxata... |
|
Els noms propis: Maó, Taüll, Ester,
Judit, Elisabet |
|
Les interjeccions: ui!, oi?, ai!, apa! |
|
La R i la RR
|
S'escriu amb r:
|
A començament de paraula: raig, res,
roba, rajola... |
|
Darrere de consonant: enrabiar-se,
conreu, folre... |
|
|
S'escriu rr:
|
Entre vocals: terra, arròs, córrer... |
|
Hi ha, però, una colla de mots compostos en els quals s'escriu r
encara que estigui entre vocals:
arítmic, antireligiós, autoretrat, multiracial,
eradicar, extraradi, monorail, suprarenal, neorealisme, sobrerealitat,
termoregulador, ultraràpid...
La R final
La r final de mot pot representar un problema ortogràfic ja que
gairabé no es pronuncia mai.
1. Els infinitius s'escriuen amb r final (cantar, témer,
dormir), tret dels de la segona conjugació que acaben amb -re (caure,
moure)
2. Cal distingir les formes del perfet simple (cantà, serví...) de les del
perfet perifràstic (va cantar, va servir...)
3. Les paraules acabades amb els prefixos de derivació següents porten r
final:
| -ar: bestiar, alzinar... |
| -er: fuster, ametller... |
| -or: negror, maror... |
| -dor: escalfador, venedor... |
4. S'escriuen amb -r final les paraules derivades que presenten -r
en alguna altra paraula de la mateixa família: clar (clara), segur (seguretat)...
 .
[ L'alfabet català ] [ Els dígrafs ] [ La síl·laba ] [ Els diftongs ] [ L'accentuació gràfica ] [ L'accent diacrític ] [ La dièresi ] [ El guionet ] [ La vocal neutre ] [ La O i la U ] [ Fenòmens de fonètica ] [ Les lletres B/V ] [ P/B T/D C/G ] [ IX/X G/J TX/IG ] [ Les grafies M-N ] [ L·L H R-RR ]
|
