La O i la U

 

En català oriental la o que es troba en síl·laba tònica distingeix dos sons: o oberta i o tancada; mentre que si es troba en síl·laba àtona es pronuncia u.

home homenet (es pronuncia "humanet")

sabó sabonera (es pronuncia "sabunera")

Aquest fet origina un problema ortogràfic que es resol si es tenen en compte aquestes normes:

En el radical

1. Cal buscar una paraula de la mateixa família en què la o o la u estigui en posició tònica. Per exemple:

dotzena perquè ve de dotze

plomall de ploma

golafre de gola

2. En els verbs hem de buscar la primera persona del present d’indicatiu:

jugaré perquè ve de jo jugo

posem de jo poso

plorar de jo ploro

Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:

Ÿ Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i compostos s’escriuen amb o en les formes àtones i amb u en les tòniques.

collim cullo

cosiu cuso

escopiré escup

ha tossit tus

Ÿ Els verbs poder i voler s’escriuen amb o en totes les formes, excepte:

ü la primera persona del singular del present d’indicatiu: jo puc, jo vull

ü present de subjuntiu:   pugui,puguis,pugui,puguem,pugueu,puguin vulgui,vulguis,vulgui,vulguem,vulgueu,vulguin

ü l’imperatiu: pugues,pugui,puguem,pugueu,puguin vulgues,vulgui,vulguem,vulgueu,vulguin

 

3. Hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llatí i que es poden confondre amb mots derivats d’un mot català: son falsos derivats o pseudoderivats.

 

MOT PRIMITIU CATALÀ

DERIVAT

CATALÀ

PSEUDODERIVAT

(llatinisme)

boca

boqueta, bocassa

bucal

corb

corba, corbat

curvatura, curvilini

córrer

concórrer

concurrència, ocurrència

dolç

endolcir

dulcificar

home

homenot

humà, humanisme

jove

jovent, joventut

juvenil

moc

mocar

mucosa

ploma

plomall

plumífer

pols (masculí)

polsera

pulsació

pols (femení)

espolsar

expulsar

En les terminacions

A. La primera persona del singular del present d'indicatiu s’escriu amb -o:

jo canvio, jo cabo, jo temo, jo surto...

 

B. Els plurals dels noms i adjectius que es pronuncien [us] s’escriuen amb -os:

pisos, lluços, calaixos, textos, reflexos, rojos...

 

Cal no confondre’ls amb mots que en singular acaben en -u:

correu correus cacau cacaus

liceu liceus europeu europeus

 

S’escriuen amb O

S’escriuen amb U

aixovar

escodrinyar

robí

ateneu

Pompeu

assortir

escrúpol

roí

bufetada

ritu

avorrir-se

esdrúixol

Romania

butlletí

riu

bordell

governatiu

rossinyol

cacau

sèrum

botifarra

Hongria

sofrir

correu

sinus

brúixola

Joan

sorgir

cuirassa

subornar

capítol

joglar

sospirar

europeu

sufocar

cartolina

monyó

sostreure

fetus

supèrbia

colobra

nodrir

títol

focus

tètanus

complir

ordir

triomf

fòrum

tramuntana

complimentar

pèndol

torró

harmònium

trofeu

cònsol

podrir

 

liceu

turment

embotir

polir

 

muntanya

vidu

Empordà

polvoritzar

 

mussol

escullera

escapolir-se

rètol

 

porus

 

 

       Ortografia                                       

L'alfabet català ] Els dígrafs ] La síl·laba ] Els diftongs ] L'accentuació gràfica ] L'accent diacrític ] La dièresi ] El guionet ] La vocal neutre ] [ La O i la U ] Fenòmens de fonètica ] Les lletres B/V ] P/B T/D C/G ] IX/X G/J TX/IG ] Les grafies M-N ] L·L H R-RR ]