La dièresi té dues funcions:

Indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui que, sense dièresi, és muda.

La u dels conjunts gua, guo, qua, quo sí que es pronuncia i, per tant, no duu mai dièresi.

Per indicar gràficament que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o següent, es a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents. Distingim així les parelles següents:

Formen diftong	No formen diftong
rai	raïm
feina	cafeïna
riu	diürn
heroi	heroïna
peu	peüc
duia	conduïa
veien	obeïen

Convé tenir en compte que els derivats d’alguns cultismes porten dièresi encara que el mot primitiu tingui diftong.

Formen diftong	No formen diftong
fluid	fluïdesa
trapezoide	trapezoïdal
arcaic	arcaïtzant
europeu	europeïtzant
esferoide	esferoïdal
heroi	heroïcitat, heroïna

Hi ha altres paraules, la pronuncia de les quals no ens indica clarament si la i o la u formen o no diftong. Cal recordar que porten dièresi: traïdor, continuïtat, heterogeneïtat, suïcidi, diürètic...

 

Estalvi de la dièresi

No porten dièresi:

A. Les paraules en què la i o la u duen accent gràfic, segons les normes d’accentuació. Així escrivim suïssa, països, veïna, incloïa, però suís, país, veí, incloíem.

B. Les terminacions llatines -us, -um: Màrius (Mà-ri-us), Harmònium, pòdium, aquàrium...

C. Els mots compostos amb els prefixos anti-, -auto, co-, contra-, re-, semi-... antiinflamatori, autoinjectable, coincidència, contradicció, reincidir, semiindiferència... No es consideren compostos reüll i les formes del verb reeixir.

D. Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista: egoisme, panteista. Però duen dièresi perquè no són compostos: proïsme...

E. L’ infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir

infinitiu: agrair, conduir, traduir

gerundi: agraint, conduint, traduint

futur: agrairé, conduiré, traduiré

condicional: agrairia, conduiria, traduiria

Els verbs amoïnar, aïllar,... sí que duen dièresi ja que pertanyen a la 1a conjugació.