|
No tenim oració sense Sintagma Verbal.
És l’element fonamental de l oració.
Totes les formes verbals tenen un element comú: el lexema verbal o arrel.
Es tracta d’una part fixa de cada verb i que n’expressa el significat
lèxic.
Cant-ar Tém-er
Dorm-ir
Així, malgrat les variacions que veurem més endavant, totes les formes del
verb tenen una part del seu significat comuna: la d’< expressar una
acció que es refereix a....>.
L’altre element que, amb l’arrel, constitueix una forma verbal és
anomenat globalment auxiliaritat, i sol estar representat per morfemes
que expressen diverses idees:
La persona: El morfema de la persona (cant-o cant-es,
cant-a) relaciona el verb amb una persona gramatical: jo, tu, ell/ella,
això/allò, nosaltres, vosaltres, ells/elles
El nombre: El verb no té gènere, però sí nombre. Per mitjà del
nombre una forma verbal indica el singular o el plural del subjecte. El
morfema del nombre s’expressa, en la tercera persona, per l’absència o la
presència de -n (Canta Canten, Cantava Cantaven)
El temps: Cada forma verbal expressa un moment diferent de l’acció.
Aquesta diferència l’expressen amb el morfema del temps: Ara/present
(cant-o), abans/ahir/passat (cant-ava), després/demà/futur
(cant-aré).
El mode: El morfema de mode expressa la manera com es realitza la idea
expressada pel verb:
Mode subjuntiu: hi expressem un desig (No vingui)
Mode imperatiu: donem una ordre (Digui-me'l)
Mode indicatiu: simple exposició d’una idea (A mi m’agraden
els gossos)
L’auxiliaritat, el morfemes de persona, temps, mode, tant poden anar
aglutinats amb l’arrel en una forma única: cantava, cantaran,
cantaríem
com separats: havia cantat, hauran cantat, vau cantar
Aquesta distinció ens permet de distingir uns temps simples, d’uns
altres de composts o perifràstics.
Per formar els temps compostos del verb, només hi intervenen l’infinitiu i
el participi:
L’infinitiu: participa en la formació del temps pretèrit
perfet perifràstic:
w Vaig
w Vas
w Va
w Vam
w Vau
w Van + INFINITIU (vaig comprar, van
comprar...)
Aquest temps, equivalent en tot al pretèrit perfet simple, es avui la
forma més corrent i generalitzada al parlar d’arreu del domini lingüístic,
llevat del valencià. En la llengua escrita, la distinció perfet simple/perfet
perifràstic té una clara connotació de forma culta/forma estàndard.
El participi: intervé en la formació de la resta dels temps
compostos. Es formen amb la forma corresponent del verb haver (he,
havíem, haureu, haguessin...)
Les conjugacions
q 1a conjugació: acabats en -AR com el verb cantar
q 2a conjugació: acabats en -ER com el verb témer i
acabats en -RE com el verb perdre
q 3a conjugació: acabats en -IR com el verb dormir
Primera conjugació
Són gairebé tots regulars. Només els verbs anar i estar
son verbs irregulars.
De vegades s’originen canvis ortogràfics segons la posició de
determinades consonants davant d’algunes vocals: pujo, puges;
pico, piques; caço, caces, etc
Els verbs acabats amb -IAR, con estudiar, canviar, esquiar
i aquells en què l’última lletra del lexema és una vocal: suar,
actuar,...,porten una dièresi en el gramema verbal de les tres
persones dels singulars i la tercera persona del plural del present de
subjuntiu. Com que l’imperatiu es forma del subjuntiu, també en portaran la
tercera persona del singular i del plural
Present de Subjuntiu
Imperatiu
1a sg. estudiï
suï
..... .......
2a sg. estudiïs
suïs
estudia sua
3a sg. estudiï
suï
estudiï suï
1a pl. estudiem
suem estudiem
suem
2a pl. estudieu
sueu
estudieu sueu
3a pl. estudiïn
suïn
estudiïn suïn
Segona conjugació
Gairebé tots son irregulars.
El verb perdre es conjuga igual que el témer però en el futur
i condicional fa:
Futur
Condicional
perdré
perdria
perdràs
perdries
perdrà
perdria
perdrem
perdríem
perdreu
perdríeu
perdran
perdrien
Tercera conjugació
Es conjuguen com DORMIR o SERVIR.
Els que es conjuguen com servir s’anomenen incoatius. La
diferència amb dormir és que en les tres persones del singular i
la tercera del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu
i en el imperatiu afegeixen l’increment -EIX- entre el lexema i el gramema.
|
Present Indicatiu |
Present Subjuntiu |
Imperatiu |
|
serveixo |
serveixi |
......... |
|
serveixes |
serveixis |
serveix |
|
serveix |
serveixi |
serveixi |
|
servim |
servim |
servim |
|
serviu |
serviu |
serviu |
|
serveixen |
serveixin |
serveixin |
La majoria de verbs de la tercera conjugació són incoatius.
Els verbs següents i llurs derivats s’han de conjugar com dormir: bullir,
munyir, ajupir, grunyir, cruixir, collir, escollir, recollir, cosir, escopir,
sortir, tossir, sentir, consentir (consento i no consenteixo),
pressentir...
Els verbs mentir, acudir, consumir, resumir, brunzir, accepten
totes dues formes (mento, menteixo; acudo, acudeixo).
Els verbs assentir i dissentir es conjuguen seguint el model
incoatiu: assenteixo, dissenteixo...
|
VERB
|
CANTAR |
| |
|
CONJUGACIÓ |
Primera |
|
TEMPS SIMPLES
|
|
INFINITIU
|
cantar |
|
GERUNDI
|
cantant |
|
PARTICIPI
|
cantat, cantada, cantats, cantades |
|
INDICATIU |
PRESENT
|
canto
cantes
canta |
cantem
canteu
canten |
|
PRETÈRIT IMPERFET
|
cantava
cantaves
cantava |
cantàvem
cantàveu
cantaven |
|
PRETÈRIT PERFET
|
cantí
cantares
cantà |
cantàrem
cantàreu
cantaren |
|
FUTUR
|
cantaré
cantaràs
cantarà |
cantarem
cantareu
cantaran |
|
CONDICIONAL
|
cantaria
cantaries
cantaria |
cantaríem
cantaríeu
cantarien |
|
SUBJUNTIU |
PRESENT
|
canti
cantis
canti |
cantem
canteu
cantin |
|
PRETÈRIT IMPERFET
|
cantés
cantessis
cantés |
cantéssim
cantéssiu
cantessin |
|
IMPERATIU
|
........
cantem
canta
canteu
canti
cantin |
|
TEMPS COMPOSTS
|
|
INFINITIU |
PASSAT
|
haver cantat |
|
INDICATIU |
PRETÈRIT INDEFINIT
|
he cantat
has cantat
ha cantat |
hem cantat
heu cantat
han cantat |
|
PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET
|
havia cantat
havies cantat
havia cantat |
havíem
cantat
havíeu cantat
havien cantat |
|
PRETÈRIT ANTERIOR
|
haguí cantat
hagueres cantat
hagué cantat |
haguérem
cantat
haguéreu cantat
hagueren cantat |
|
PRETÈRIT ANTERIOR PERIFRÀSTIC |
vaig haver cantat
vas haver cantat
va haver cantat |
vam
haver cantat
vau haver cantat
van haver cantat |
|
PRETÈRIT PERFET PERIFRÀSTIC |
vaig cantar
vas cantar
va cantar |
vam cantar
vau cantar
van cantar |
|
FUTUR COMPOST
|
hauré cantat
hauràs cantat
haurà cantat |
haurem
cantat
haureu cantat
hauran cantat |
|
CONDICIONAL COMPOST
|
hauria cantat
hauries cantat
hauria cantat |
hauríem
cantat
hauríeu cantat
haurien cantat |
|
SUBJUNTIU |
PRETÈRIT PERFET
|
hagi cantat
hagis cantat
hagi cantat |
hàgim
cantat
hàgiu cantat
hagin cantat |
|
PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET
|
hagués cantat
haguessis cantat
hagués cantat |
haguéssim
cantat
haguéssiu cantat
haguessin cantat |
|
VERB
|
TÉMER |
| |
|
CONJUGACIÓ |
Segona |
|
TEMPS SIMPLES
|
|
INFINITIU
|
témer |
|
GERUNDI
|
tement |
|
PARTICIPI
|
temut, temuda, temuts, temudes |
|
INDICATIU |
PRESENT
|
temo
tems
tem |
temem
temeu
temen |
|
PRETÈRIT IMPERFET
|
temia
temies
temia |
temíem
temíeu
temien |
|
PRETÈRIT PERFET
|
temí
temeres
temé |
temérem
teméreu
temeren |
|
FUTUR
|
temeré
temeràs
temerà |
temerem
temereu
temeran |
|
CONDICIONAL
|
temeria
temeries
temeria |
temeríem
temeríeu
temerien |
|
SUBJUNTIU |
PRESENT
|
temi
temis
temi |
temem
temeu
temin |
| |
PRETÈRIT IMPERFET
|
temés
temessis
temés |
teméssim
teméssiu
temessin |
|
IMPERATIU
|
........
temem
tem
temeu
temi temin |
|
TEMPS COMPOSTS
|
|
INFINITIU |
PASSAT
|
haver temut |
|
INDICATIU |
PRETÈRIT INDEFINIT
|
he temut
has temut
ha temut |
hem temut
heu temut
han temut
|
|
PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET
|
havia temut
havies temut
havia temut |
havíem
temut
havíeu temut
havien temut
|
|
PRETÈRIT ANTERIOR
|
haguí temut
hagueres temut
hagué temut |
haguérem
temut
haguéreu temut
hagueren temut
|
|
PRETÈRIT ANTERIOR PERIFRÀSTIC |
vaig haver temut
vas haver temut
va haver temut |
vam
haver temut
vau haver temut
van haver temut
|
|
PRETÈRIT PERFET PERIFRÀSTIC |
vaig témer
vas témer
va témer |
vam
témer
vau témer
van témer
|
|
FUTUR COMPOST
|
hauré temut
hauràs temut
haurà temut |
haurem
temut
haureu temut
hauran temut
|
|
CONDICIONAL COMPOST
|
hauria temut
hauries temut
hauria temut |
hauríem
temut
hauríeu temut
haurien temut
|
|
SUBJUNTIU |
PRETÈRIT PERFET
|
hagi temut
hagis temut
hagi temut |
hàgim
temut
hàgiu temut
hagin temut
|
|
PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET
|
hagués temut
haguessis temut
hagués temut |
haguéssim
temut
haguéssiu temut
haguessin temut
|
|
VERB
|
DORMIR |
| |
|
CONJUGACIÓ |
Tercera |
|
TEMPS SIMPLES
|
|
INFINITIU
|
dormir |
|
GERUNDI
|
dormint |
|
PARTICIPI
|
dormit, dormida, dormits, dormides |
|
INDICATIU |
PRESENT
|
dormo
dorms
dorm |
dormim
dormiu
dormen
|
|
PRETÈRIT IMPERFET
|
dormia
dormies
dormia |
dormíem
dormíeu
dormien
|
|
PRETÈRIT PERFET
|
dormí
dormires
dormí |
dormírem
dormíreu
dormiren
|
|
FUTUR
|
dormiré
dormiràs
dormirà |
dormirem
dormireu
|
|
CONDICIONAL
|
dormiria
dormiries
dormiria |
dormiríem
dormiríeu
dormirien
|
|
SUBJUNTIU |
PRESENT
|
dormi
dormis
dormi |
dormim
dormiu
dormin
|
|
PRETÈRIT IMPERFET
|
dormís
dormissis
dormís |
dormíssim
dormíssiu
dormissin
|
|
IMPERATIU
|
........
dormim
dorm
dormiu
dormi
dormin |
|
TEMPS COMPOSTS
|
|
INFINITIU |
PASSAT
|
haver dormit |
|
INDICATIU |
PRETÈRIT INDEFINIT
|
he dormit
has dormit
ha dormit |
hem dormit
heu dormit
han dormit
|
|
PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET
|
havia dormit
havies dormit
havia dormit |
havíem
dormit
havíeu dormit
havien dormit
|
|
PRETÈRIT ANTERIOR
|
haguí dormit
hagueres dormit
hagué dormit |
haguérem
dormit
haguéreu dormit
hagueren dormit
|
|
PRETÈRIT ANTERIOR PERIFRÀSTIC |
vaig haver dormit
vas haver dormit
va haver dormit |
vam
haver dormit
vau haver dormit
van haver dormit
|
|
PRETÈRIT PERFET PERIFRÀSTIC |
vaig dormir
vas dormir
va dormir |
vam dormir
vau dormir
van dormir
|
|
FUTUR COMPOST
|
hauré dormit
hauràs dormit
haurà dormit |
haurem
dormit
haureu dormit
hauran dormit
|
|
CONDICIONAL COMPOST
|
hauria dormit
hauries dormit
hauria dormit |
hauríem
dormit
hauríeu dormit
haurien dormit
|
|
SUBJUNTIU |
PRETÈRIT PERFET
|
hagi dormit
hagis dormit
hagi dormit |
hàgim
dormit
hàgiu dormit
hagin dormit
|
|
PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET
|
hagués dormit
haguessis dormit
hagués dormit |
haguéssim
dormit
haguéssiu dormit
haguessin dormit
|
Irregularitats ortogràfiques
Alguns verbs de la primera conjugació canvien l’última consonant del
lexema a causa de la vocal que ve a continuació. Això passa en els verbs
acabats en:
çar: Canvien ç per c ( començar, comences)
jar: Canvien j per g ( pujar, pugues)
car: Canvien c per qu (picar, piques)
gar: Canvien g per gu (regar, regues)
Els paradigmes dels temps verbals en què s’originen aquests
canvis són:
PRESENT D’INDICATIU
|
començo |
pujo |
pico |
rego |
|
comences |
puges |
piques |
regues |
|
comença |
puja |
pica |
rega |
|
comencem |
pugem |
piquem |
reguem |
|
comenceu |
pugeu |
piqueu |
regueu |
|
comencen |
pugen |
piquen |
reguen |
PRESENT DE SUBJUNTIU
|
comenci |
pugi |
piqui |
regui |
|
comencis |
pugis |
piquis |
reguis |
|
comenci |
pugi |
piqui |
regui |
|
comencem |
pugem |
piquem |
reguem |
|
comenceu |
pugeu |
piqueu |
regueu |
|
comencis |
pugin |
piquin |
reguin |
PRETÈRIT IMPERFET DE SUBJUNTIU
|
comencés |
pugés |
piqués |
regués |
|
comencessis |
pugessis |
piquessis |
reguessis |
|
comencés |
pugés |
piqués |
regués |
|
comencéssim |
pugéssim |
piquéssim |
reguéssim |
|
comencéssiu |
pugéssiu |
piquéssiu |
reguéssiu |
|
comencessin |
pugessin |
piquessin |
reguessin |
IMPERATIU
|
comença |
puja |
pica |
rega |
|
comenci |
pugi |
piqui |
regui |
|
comencem |
pugem |
piquem |
reguem |
|
comenceu |
pugeu |
piqueu |
regueu |
|
comencin |
pugin |
piquin |
reguin |
En la segona conjugació trobem els verbs jeure, treure, néixer, péixer,
que tenen la particularitat que quan la primera vocal del lexema és tònica s’escriu
amb la vocal que es pronuncia; i quan és àtona, amb a. (jec, jaiem;
trec, traiem; neixo, naixem; peixo, paixem).
Els paradigmes dels temps verbals en què s’originen aquests canvis són:
PRESENT D’INDICATIU
|
jec |
trec |
neixo |
peixo |
|
jeus |
treus |
neixes |
peixes |
|
jeu |
treu |
neix |
peix |
|
jaiem |
traiem |
naixem |
paixem |
|
jaieu |
traieu |
naixeu |
paixeu |
|
jeuen |
treuen |
neixen |
peixen |
PRETÈRIT IMPERFET D’INDICATIU
Els verbs jeure i treure fan tot l’imperfet amb e.
Els verbs néixer i péixer fan tot l’imperfet amb a.
FUTUR D’INDICATIU I CONDICIONAL
Tots els quatre verbs fan el futur amb a.
PRESENT DE SUBJUNTIU
|
jegui |
tregui |
neixi |
peixi |
|
jeguis |
treguis |
neixis |
peixis |
|
jegui |
tregui |
neixi |
peixi |
|
jaguem |
traguem |
naixem |
paixem |
|
jagueu |
tragueu |
naixeu |
paixeu |
|
jeguin |
treguin |
neixin |
peixin |
PRETÈRIT IMPERFET DE SUBJUNTIU
Tots quatre verbs el fan amb a.
IMPERATIU
|
jeu |
treu |
neix |
peix |
|
jegui |
tregui |
neixi |
peixi |
|
jaguem |
traguem |
naixem |
paixem |
|
jaieu |
traieu |
naixeu |
paixeu |
|
jeguin |
treguin |
neixin |
peixin |
De la tercera conjugació tenim els verbs sortir, tossir, cosir, collir,
escopir (i els seus derivats) que quan la vocal és tònica s’escriu u
i quan és àtona s’escriu o.
Els paradigmes dels temps verbals en què s’originen aquests canvis
són:
PRESENT D’INDICATIU
|
surto |
tusso |
cuso |
cullo |
escupo |
|
surts |
tusses |
cuses |
culls |
escups |
|
surt |
tus |
cus |
cull |
escup |
|
sortim |
tossim |
cosim |
collim |
escopim |
|
sortiu |
tossiu |
cosiu |
colliu |
escopiu |
|
surten |
tussen |
cusen |
cullen |
escupen |
PRESENT DE SUBJUNTIU
|
surti |
tussi |
cusi |
culli |
escupi |
|
surtis |
tussis |
cusis |
cullis |
escupis |
|
surti |
tussi |
cusi |
culli |
escupi |
|
sortim |
tossim |
cosim |
collim |
escopim |
|
sortiu |
tossiu |
cosiu |
colliu |
escopiu |
|
surtin |
tussin |
cusin |
cullin |
escupin |
IMPERATIU
|
surt |
tus |
cus |
cull |
escup |
|
surti |
tussi |
cusi |
culli |
escupi |
|
sortim |
tossim |
cosim |
collim |
escopim |
|
sortiu |
tossiu |
cosiu |
colliu |
escopiu |
|
surtin |
tussin |
cusin |
cullin |
escupin |
També les dièresis de determinats verbs de la tercera conjugació presenten
alteracions. Per exemple, el verb agrair, que pot ser també el de conduir,
traduir, construir...
PRESENT D’INDICATIU
agraeixo, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen
PERFET D’INDICATIU
agraí, agraïres, agraí, agraíem, agraíeu, agraïren
IMPERFET D’INDICATIU
agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen
PRESENT DE SUBJUNTIU
agraeixi, agraeixis, agraeixi, agraïm, agraïu, agraeixin
IMPERFET DE SUBJUNTIU
agraís, agraïssis, agraís, agraíssim, agraíssiu, agraïssin
IMPERATIU
---, agraeix, agraeixi, agraïm, agraïu, agraeixin
L’infinitiu, gerundi, futur i condicional no porten mai dièresi.
Altres irregularitats verbals
Alteracions a la terminació
 | Terminació diferent a la 1a persona del present d’indicatiu: quan
un verb té una arrel o lexema diferent del de l’infinitiu. |
fer: jo faig
voler: jo vull
viure: jo visc
poder: jo puc
veure: jo veig
saber: jo sé
anar: jo vaig
haver: jo he (o haig)
conèixer: jo conec vendre: jo venc
En canvi, no és aquest el cas dels verbs donar: jo dono, cabre:
jo cabo...
| Formes -a, -es, -en al present de subjuntiu, en comptes de -i,
-is, -in: és el cas dels verbs SABER i CABRE. |
jo sàpiga, tu sàpigues, ell sàpiga, ells
sàpiguen
jo càpiga, tu càpigues, ell càpiga, ells
càpiguen
| Terminació -es a la 2a persona de l’imperatiu: quan la
2a persona de l’imperatiu té el mateix lexema que les formes del
present de subjuntiu. |
dir: (digui) digues
saber (sàpiga) sàpigues
estar (estigui) estigues
tenir (tingui) tingues (però també té i ten)
voler (vulgui) vulgues
poder (pugui) pugues
ésser (sigui) sigues
| Canvis de conjugació: alguns verbs canvien, en determinats temps,
les terminacions pròpies de la seva conjugació per les dels temps
equivalents d’una altre. |
tenir i venir:
tingués, vingués...
(pretèrit imperfet de subjuntiu)
tingueres, vingué... (pretèrit perfet d’indicatiu)
tingut, vingut... (participi)
estar:
estigueres, estigué (pretèrit
perfet d’indicatiu)
Alteracions a l’arrel
q La velarització: un nombre considerable de verbs (sobretot
de la segona conjugació) tenen la 1a persona del present d’indicatiu
acabada en el so velar [k] (que transcrivim ortogràficament -C ).
Aquest fet indica que una sèrie de temps i formes verbals d’aquests verbs
tenen el lexema o arrel "velaritzat", és a dir, reforçat amb una velar:
generalment gu.
caure: caic
conèixer: conec
aprendre: aprenc estar:
estic
viure: visc
venir: vinc
Els verbs són els següents:
A. Verbs acabats a l’infinitiu en -LDRE, -NDRE i -LER
(excepte voler):
moldre, valdre, resoldre...
aprendre, comprendre, estendre, entendre, pondre, respondre, fondre...
valer, soler...
B. Verbs acabats a l’infinitiu en -URE (excepte veure):
caure, moure, seure, treure, riure, creure, escriure,
coure, distreure...
C. Altres verbs:
conèixer i aparèixer (i derivats: desconèixer, desaparèixer...)
estar, dir, dur, poder, tenir i venir (i derivats)
La particularitat més notable d’aquests verbs és que conserven el
mateix lexema velaritzat (c/gu) als temps següents:
|
present d’indicatiu |
present de subjuntiu |
imperfet de subjuntiu |
pretèrit perfet d’indicatiu |
|
aprenc |
aprengui |
aprengués |
aprenguí |
|
resolc |
resolgui |
resolgués |
resolguí |
|
valc |
valgui |
valgués |
valguí |
|
caic |
caigui |
caigués |
caiguí |
|
visc |
visqui |
visqués |
visquí |
|
conec |
conegui |
conegués |
coneguí |
|
aparec |
aparegui |
aparegués |
apareguí |
|
estic |
estigui |
estigués |
estiguí |
|
dic |
digui |
digués |
diguí |
|
duc |
dugui |
dugués |
duguí |
|
puc |
pugui |
pugués |
puguí |
|
tinc |
tingui |
tingués |
tinguí |
|
vinc |
vingui |
vingués |
vinguí |
I, a més, tenen el mateix lexema a les persones 3a (singular i plural) i
1a del plural de l’imperatiu (formades a partir del subjuntiu).
Així, els imperatius d’aquests verbs seran:
|
aprendre |
aprèn |
aprengui |
aprenguem |
apreneu |
aprenguin |
|
resoldre |
resol |
resolgui |
resolguem |
resoleu |
resolguin |
|
valer |
val |
valgui |
valguem |
valeu |
valguin |
|
caure |
cau |
caigui |
caiguem |
caieu |
caiguin |
|
viure |
viu |
visqui |
visquem |
viviu |
visquin |
|
conèixer |
coneix |
conegui |
coneguem |
coneixeu |
coneguin |
|
aparèixer |
apareix |
aparegui |
apareguem |
apareixeu |
apareguin |
|
estar |
estigues |
estigui |
estiguem |
estigueu |
estiguin |
|
dir |
digues |
digui |
diguem |
digueu |
diguin |
|
dur |
duu (o du) |
dugui |
duguem |
dueu |
duguin |
|
poder |
pugues |
pugui |
puguem |
pugueu |
puguin |
|
tenir |
té (ten o tingues) |
tingui |
tinguem |
teniu (o tingueu) |
tinguin |
|
venir |
vine |
vinguin |
vinguem |
veniu |
vinguin |
Així, doncs, l’organigrama de funcionament (pel que fa
a les arrels o lexemes) de l’imperatiu en català, seria: l’arrel de la 2a
persona del singular serà la mateixa que la de la 2a persona del plural, i l’arrel
de la 3a persona del singular serà igual que la de la 1a i 3a del plural.
Ÿ Es consideren vulgarismes els infinitius i gerundis velaritzats;
per tant, cal dir podent, volent, cabent, sabent, havent, tenint, valent...
Ÿ Alguns verbs velaritzen també el participi: caigut, mogut,
segut, rigut, cregut, assegut, conegut, aparegut, degut, mantingut, reconegut,
begut, pogut, volgut, calgut, valgut, viscut, jagut...
Ÿ El verb ESCRIURE s’aparta dels models veralitzatsque hem donat
a l’imperfet d’indicatiu: escriví, escrivissis... (preferibles a escrigués,
escriguessis), i al perfet d’indicatiu: escriví, escrivires...
(preferibles a escriguí, escrigueres)
q Altres canvis a l’arrel: En els verbs acabats en -URE
a. Supressió de la u:
riure rient
coure coent
b. Canvi de u per i:
caure caient
creure creient
seure seient
treure traient
distreure distraient
jeure jaient
veure veient
c. Canvi de u per v:
moure movent
beure bevent
deure devent
ploure plovent
Aquests canvis al gerundi solen afectar també:
Ÿ 1a i 2a persona del plural del present d’indicatiu: riem,
rieu; caiem, caieu
Ÿ Imperfet: movia, movies...
Ÿ 2a persona del plural del imperatiu: rieu, caieu, moveu...
FORMES VERBALS NO PERSONALS
1. Aspectes morfològics
Les formes verbals no personals no tenen els morfema de nombre, persona y
temps.
Són l’infinitiu, el gerundi i el participi.
Amb l’infinitiu ,el gerundi i el participi es formen els
temps composts (he comprat, havia agafat, he pogut comprar).
En aquests temps composts el primer element sol expressar els
diversos morfemes d’auxiliaritat i el segon és un infinitiu, un
gerundi o un participi.
En català, les terminacions d’aquestes formes indiquen
ja si es tracta:
d’un infinitiu: -R / -RE plegar, caure, dormir
d’un gerundi: -NT plegant, caient, dormint
o d’un participi: -T plegat, caigut, dormit
Cada conjugació té la seva vocal temàtica.
Així:
Primera conjugació: vocal temàtica A
Segona conjugació: vocal temàtica E (excepte els participis que
canvien la E per U)
Tercera conjugació: vocal temàtica I
Les formes verbals no personals s’utilitzen en els casos següents:
1. Temps compostos: he comprat, vaig dir
2. Perífrasis verbals: pot comprar, ha de venir
3. Substantiu: l’infinitiu. Fumar és
perjudicial
4. Adverbi: el gerundi. Vés-hi corrents
5. Adjectiu: el participi. Cantava mig adormit
6. Nucli d’oracions subordinades: En arribar els nois
a casa, van veure la mare
2. Les perífrasis verbals
El verb anteposat, a més de l’auxiliaritat, afegeix matisos de modalitat
al grup verbal
q PERÍFRASIS D’INFINITIU
A. D’obligació:
HAVER DE + infinitiu
Heu d’estudiar més
CALDRE + infinitiu
Calia dir-ho a en Pere
CALDRE + que + oració Cal
que t’afanyis
Hem d’evitar perífrasis d’obligació com tenir que o tenir
de.
Un altre possibilitat és:
SER NECESSARI + infinitiu
Era necessari fer-lo desaparèixer
SER NECESSARI + que +
oració
Era necessari que el fessin desaparèixer
B. De probabilitat:
DEURE + infinitiu
Deuen ser a casa
SER + PROBABLE
És probable que siguin a casa
Convé evitar els verbs en temps futur per indicar la probabilitat, ja que es
tracta d’un calc del castellà (Incorrecte: Seran a casa. Correcte: Deuen
ser a casa)
C. De possibilitat:
PODER + infinitiu
Poden caminar hores
SER + POSSIBLE
És possible que caminin hores
D. D’imminència:
ANAR + a + infinitiu
COMENÇAR + a + infinitiu
ESTAR A PUNT DE + infinitiu
| Poden expressar el començament de l’acció : |
ANAR A
Anava a disparar
COMENÇAR A Comenceu a
escriure
POSAR-SE A No us poseu a
jugar ara
| O el final: |
ACABAR DE Acabo
de veure’l passar
DEIXAR-SE DE De sobte, va deixar de
cantar
| O una acció repetida o acostumada: |
SOLER
Sol passar a les dues
ACOSTUMAR DE/A
Acostuma de/a marxar cinc minuts abans
TORNAR A: Tornen a passar amb el seu cotxe
| O una acció aproximada: |
VENIR A
Vénen
a representar un centenar llarg de cotxes
E. D’intencionalitat:
VOLER + infinitiu Volíem
anar a la costa
I finalment, amb les perífrasis FER + infinitiu (Fes copiar aquest
document);GOSAR + infinitiu (No gosa treure la cara),
indiquem altres matisos de modalitat dels verbs catalans com donar l’ordre
de, atrevir-se a.
q PERÍFRASIS DE GERUNDI
| ESTAR + gerundi |
Expressa la duració d’una acció
Estic llegint una novel·la
| ANAR + gerundi |
Indica una acció reiterada
Si ho va fent com ara, anirem bé
| CONTINUAR + gerundi |
Marca el caràcter continuatiu d’una acció
En Pere va continuar menjant com si no passés res
q PERÍFRASIS DE PARTICIPI
Amb els verbs QUEDAR / DEIXAR / RESTAR + participi podem indicar la
conseqüència d’una acció
3. L'ús del gerundi
El gerundi és una forma verbal equivalent al adverbi o a una oració
subordinada adverbial.
Com a oració subordinada adverbial, el gerundi sempre a d’expressar un fet
simultani o anterior al del verb principal:
Va caure anant a l’escola
Podem reconèixer que és ben emprat si el podem posar davant de l’oració
sense que en canviï el sentit:
Anant a l’escola, va caure
 .
[ El substantiu ] [ L'adjectiu ] [ L'article ] [ Els demostratius ] [ Els possessius ] [ Els quantitatius ] [ Els indefinits ] [ Els numerals ] [ Els verbs ] [ Les preposicions ]
|
