| Indiquen una quantitat exacta (cardinals), un ordre (ordinals), una fracció
(partitius) o una multiplicitat (múltiples). Numerals cardinals 
  
    | zero | onze | vint-i-un (una) | trenta-un (una) | cent un (una) |  
    | un,una | dotze | vint-i-dos (dues) | trenta-dos(dues) | cent dos (dues) |  
    | dos, dues | tretze | vint-i-tres | trenta-tres |  |  
    | tres | catorze | vint-i-quatre |  | dos-cents (dues-centes) |  
    | quatre | quinze | vint-i-cinc | quaranta |  |  
    | cinc | setze | vint-i-sis | cinquanta | tres-cents (tres-centes) |  
    | sis | disset | vint-i-set | seixanta |  |  
    | set | divuit | vint-i-vuit | setanta |  |  
    | vuit | dinou | vint-i-nou | vuitanta | mil |  
    | nou | vint | trenta | noranta | un milió |  
    | deu |  |  | cent | un bilió |    Usem el guionet entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i
les centenes (U-C). [D-U-C] 
  
    Per exemple: 52.458 cinquanta-dos mil quatre-cents cinquanta-vuit Quan ens servim dels cardinals per indicar l’ordre: 
  
    
    Ÿ no prenen mai la forma femenina: La fila dos, l’habitació
    dos-cents dos Ÿ es diu u en lloc de un : l’u de gener, pàgina
    vint-i-u Ÿ també pren aquesta forma quan designem els nombres naturals: l’u,
    el dos, el tres, el quatre...   Numerals ordinalsTenen forma pròpia:
  
    
    1r primer 1a primera
    
    2n segon 2a segona
    
    3r tercer 3a tercera
    
    4t quart 4a quarta
    
     A partir del cinquè s’afegeix al cardinal la terminació -è als
masculins i -ena als femenins: 
  
    5è cinquè 5a cinquena 22é vint-i-dosè 22a vint-i-dosena 40è quarantè 40a quarantena Ÿ Tots tenen flexió de gènere i nombre: cinquè, cinquena,
    cinquens, cinquenes Ÿ Les formes quint, sext, sèptim, octau...s’usen generalment com
  a substantius: la quinta de soldats, l’octava simfonia Ÿ Les formes femenines s’usen com a col·lectius: mitja
  dotzena d’ous, una desena de plomes Ÿ Altres numerals col·lectius son: parell, duo o duet, tercet,
  centenar, miler... Ÿ Escrits en xifres romanes i superiors a deu són llegits com a
  cardinals: Joan Pau II (segon), Joan XXIII (vint-i-tres). Però, el
  segle dos, el segle quinze... 
     Numerals partitiusLes formes dels partitius són les mateixes que les dels ordinals,
llevat de:
  
    
    mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat
    
    terç, terça, terços, terces o una tercera part
    
    quart o quarter o una quarta part
    
    desè o dècim
    
    centè o centèsim
    
    milè o mil·lèsim
      L’expressió de les hores i fraccions d’hora es fa en
  relació a l’hora en que hem entrat: 
  
    
    5:00 les cinc 5:07 mig quart de sis
    
    5:15 un quart de sis 5:22 un quart i mig de sis
    
    5:30 dos quarts de sis 5:37 dos quarts i mig de sis
    
    5:45 tres quarts de sis 5:52 tres quarts i mig de sis
    
      Numerals multiplicatius
  
    
    doble sèptuple
    
    triple òctuple
    
    quàdruple nònuple
    
    quíntuple dècuple
     
  
    
    sèxtuple cèntuple
    
      També s’expressen amb sintagmes com: cent vegades més Llevat de doble, quan equivalen a X vegades més tenen una
forma femenina en -a: una dosi tripla, un bany triple Quan equivalen a format per X són invariables: la triple aliança   
      . [ El substantiu ] [ L'adjectiu ] [ L'article ] [ Els demostratius ] [ Els possessius ] [ Els quantitatius ] [ Els indefinits ] [ Els numerals ] [ Els verbs ] [ Les preposicions ]
 |