Els numerals

 

Indiquen una quantitat exacta (cardinals), un ordre (ordinals), una fracció (partitius) o una multiplicitat (múltiples).

Numerals cardinals

zero

onze

vint-i-un (una)

trenta-un (una)

cent un (una)

un,una

dotze

vint-i-dos (dues)

trenta-dos(dues)

cent dos (dues)

dos, dues

tretze

vint-i-tres

trenta-tres

 

tres

catorze

vint-i-quatre

 

dos-cents

(dues-centes)

quatre

quinze

vint-i-cinc

quaranta

 

cinc

setze

vint-i-sis

cinquanta

tres-cents

(tres-centes)

sis

disset

vint-i-set

seixanta

 

set

divuit

vint-i-vuit

setanta

 

vuit

dinou

vint-i-nou

vuitanta

mil

nou

vint

trenta

noranta

un milió

deu

   

cent

un bilió

 

Usem el guionet entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i les centenes (U-C). [D-U-C]

Per exemple: 52.458

cinquanta-dos mil quatre-cents cinquanta-vuit

Quan ens servim dels cardinals per indicar l’ordre:

Ÿ no prenen mai la forma femenina: La fila dos, l’habitació dos-cents dos

Ÿ es diu u en lloc de un : l’u de gener, pàgina vint-i-u

Ÿ també pren aquesta forma quan designem els nombres naturals: l’u, el dos, el tres, el quatre...

 

Numerals ordinals

Tenen forma pròpia:

1r primer 1a primera

2n segon 2a segona

3r tercer 3a tercera

4t quart 4a quarta

A partir del cinquè s’afegeix al cardinal la terminació als masculins i -ena als femenins:

5è cinquè 5a cinquena

22é vint-i-dosè 22a vint-i-dosena

40è quarantè 40a quarantena

Ÿ Tots tenen flexió de gènere i nombre: cinquè, cinquena, cinquens, cinquenes

Ÿ Les formes quint, sext, sèptim, octau...s’usen generalment com a substantius: la quinta de soldats, l’octava simfonia

Ÿ Les formes femenines s’usen com a col·lectius: mitja dotzena d’ous, una desena de plomes

Ÿ Altres numerals col·lectius son: parell, duo o duet, tercet, centenar, miler...

Ÿ Escrits en xifres romanes i superiors a deu són llegits com a cardinals: Joan Pau II (segon), Joan XXIII (vint-i-tres). Però, el segle dos, el segle quinze...

 

Numerals partitius

Les formes dels partitius són les mateixes que les dels ordinals, llevat de:

mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat

terç, terça, terços, terces o una tercera part

quart o quarter o una quarta part

desè o dècim

centè o centèsim

milè o mil·lèsim

 

L’expressió de les hores i fraccions d’hora es fa en relació a l’hora en que hem entrat:

5:00 les cinc 5:07 mig quart de sis

5:15 un quart de sis 5:22 un quart i mig de sis

5:30 dos quarts de sis 5:37 dos quarts i mig de sis

5:45 tres quarts de sis 5:52 tres quarts i mig de sis

 

Numerals multiplicatius

doble sèptuple

triple òctuple

quàdruple nònuple

quíntuple dècuple

sèxtuple cèntuple

 

També s’expressen amb sintagmes com: cent vegades més

Llevat de doble, quan equivalen a X vegades més tenen una forma femenina en -a: una dosi tripla, un bany triple

Quan equivalen a format per X són invariables: la triple aliança

 

Morfologia                                        .

El substantiu ] L'adjectiu ] L'article ] Els demostratius ] Els possessius ] Els quantitatius ] Els indefinits ] [ Els numerals ] Els verbs ] Les preposicions ]