El substantiu

 

El gènere

S’afegeix una -a: net neta, fillol fillola, idoni idònea

De vegades, el fet d’afegir una -a comporta que l’última consonant es modifiqui:

p

ba

llop

lloba

t

da

nebot

neboda

c

ga

amic

amiga

f

va

serf

serva

s

ssa

gos

gossa

u

va

jueu

jueva

l

l·l

Marcel

Marcel·la

 

Acabats en -e, -o, -u àtones, es canvia aquesta vocal per una -a: pediatre pediatra, alumne alumna, monjo monja, Andreu Andrea

En alguns casos es pot formar el femení afegint al masculí les terminacions -na, -ina, -essa: orfe òrfena, cosí cosina, heroi heroïna, Àngel Angelina, tigre tigressa, abad abadessa

Alguns tenen terminacions pròpies:

-or

-riu

actor

emperador

actriu

emperadriu

òleg

òloga

sociòleg

filòleg

sociòloga

filòloga

 

En un nombre molt reduït de casos és el masculí el que es forma a partir del femení afegint-hi -ot: bruixa bruixot, dida didot, perdiu perdigot, abella abellot,

Hi ha masculins i femenins que tenen una arrel diferent: amo mestressa, marrà ovella, ase somera, boc cabra, gendre nora o jove, cavall euga o egua

La mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:

-aire

el/la cantaira

-cida

el/la parricida

-ista

el/la modista

-ta

el/la modista

 

Són masculins:

els afores

un escafandre

el marge

un anell

els espinacs

un ordre (religiós)

un avantatge

un estratagema

un orgue

el compte

el front

el pebre

el corrent

el titella

el pendent

el costum

un interviu

el senyal

el deute

el llegum

els tèrmits (insectes)

el dubte

el llegiu

 

 

Són femenins:

una amargor

una anàlisi

la nespra

la claror

una àgape

les postres

un esplendor

una àncora

la síncope

una olor

una au

la síndrome

la remor

una aroma

la sida

la resplendor

la cercavila

la frescor

la suor

la dent

 

una allau

la marató

 

 

Hi ha substantius que admeten tant elmasculí com el femení: el mar la mar, un art una art, el o la vessant

 

El nombre

La majoria dels substantius formen el plural afegint una -s al singular: home homes, pal pals, tesi tesis, cru crus

Els substantius no aguts acabats en -a canvien aquesta -a en -es: dia dies, idea idees.

Aquesta norma pot provocar alteracions ortogràfiques:

c

qu

roca

roques

ç

c

raça

races

j

g

pluja

pluges

gu

aigua

aigües

g

gu

piga

pigues

qu

pasqua

pasqües

 

La majoria de substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns: ma mans, veí veïns, carbó carbons, pi pins, bacallà bacallans, bé béns

En canvi n’hi ha que afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres, les as ; els noms de les notes musicals, els dos ; les partícules gramaticals usades com a substantius, els perquès ; uns quants noms: sofàs, cafès, bisturís, quinqués, clixés, consomés...

Els substantius masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint -os:

-s

gas

gasos

lluç

lluços

-x

sufix

sufixos

-ix

boix

boixos

-tx

esquitx

esquitxos

 

Cal tenir en compte, però, que un nombre considerable de substantius que aceben en -s la dupliquen: nas nassos, tros trossos, arròs arrossos, accés accessos

Els substantius acabats en -sc,-st,-xt,-ig tenen doble forma de plural:

-sc

casc

cascs o cascos

-st

gest

gests o gestos

-xt

text

texts o textos

-ig

assaig

assaigs o assajos

 

Morfologia                                        .