L'oració subordinada

 

Funcions de les oracions subordinades substantives

Les oracions subordinades substantives són les més habituals o freqüents.

En relació a l’oració principal, una oració substantiva pot fer les mateixes funcions que un nom:

Subjecte: 

Xerrar pels descosits m’agrada molt 

És imprescindible que aprovis aquest examen

 

Complement directe: també dites completives

Volen que ho faci avui mateix

Demanava d’anar-hi tot sol

 

Atribut:

El meu projecte és construir la casa amb bon material

 

Complement preposicional:

Recorda’t de venir a les cinc

Recorda’t que has de venir a les cinc

 

Complement de nom:

Tenien la intenció d’anar-hi

 

Complement d’un adjectiu:

És capaç de marxar sense dir res

 

Quant a les estructures que poden tenir aquestes oracions substantives, n’hi han dues de bàsiques:

q amb infinitiu: xerrar, anar-hi, construir, marxar...

q amb un verb personal: (que) aprovis, (que) ho faci, (que) has de venir

 

El temps del verb de l’oració subordinada depèn del verb de la principal (Et diuen que vénen / que vindran) o de la intenció del qui parla (Volen que hi vagi / que hi hàgim anat).

 

Finalment, pel que fa als elements d’enllaç, caldrà tenir en compte tant la funció dins de la principal com l’estructura de l’oració subordinada:

 

1. Oracions substantives subjectes:

Amb infinitiu: Normalment sense preposició si va davant del verb principal:

Arribar d’hora és un bon costum

Fumar massa perjudica la salut

I amb la possibilitat d’anteposar-hi la preposició de, si va darrere del verb principal:

No m’agrada (de) saludar desconeguts

Costa (de) creure això que dius

No és correcte anteposar l’article en aquestes construccions:

(El) fumar massa perjudica la salut

No m’agrada (el) saludar desconeguts

En alguns casos podem introduir l’oració subordinada amb una base buida que alleugereix l’enllaç:

El fet d’arribar d’hora és un bon costum

 

Amb verb personal: QUE és la conjunció més habitual (precedida en alguns casos de el fet):

El fet que marxeu tan d’hora és bon senyal

No hi vol dir res el fet que t’ho llegeixis en un minut

No és correcte tampoc d’anteposar l’article en aquestes construccions:

(El) que marxeu tan d’hora és bon senyal

 

2. Oracions substantives complement directe

Amb infinitiu:

Volen fer-ho més de pressa

Poden agafar-lo de la biblioteca

Alguns verbs principals no admeten cap preposició per introduir la subordinada: voler, poder, saber, fer, gosar...

Vols venir a casa ?

No pots marxar fins demà

No gosaven dir-li-ho

D’altres, en canvi, admeten la preposició de: acordar, aconsellar, assajar, cercar, decidir, deliberar, desdenyar, desitjar, dignar-se, esperar, exigir, jurar, oferir, permetre, pregar, pretendre, procurar, prohibir, prometre, proposar, provar, refusar, recomanar, resoldre, suggerir...

Han acordat (de) fer-ho junts

No et prometo (de) portar-ho tot

 

Amb verb personal: Generalment introduït per QUE (conjunció que no podem ometre mai en aquest cas):

Us preguem que ens torneu el document signat

Vol que li deixis els apunts

Algunes d’aquestes oracions poden ser interrogatives indirectes: en aquest cas podem enllaçar-les amb com o si:

Vol veure com es fa

Pregunteu-los si han escrit la carta

 

3. Oracions substantives complement preposicional

Hi ha que tenir en compte el canvi i la caiguda de les preposicions segons el tipus de construcció de l’oració subordinada.

Acostuma’l a l’estudi

que estudiï

a estudiar

 

Pensa en les seves medecines

a comprar-li les medecines

que li has de comprar les medecines

 

Recorda’t de l’hora

de venir avui

que has de venir avui

 

Recordem:

La preposició EN canvia en A davant de l’infinitiu

Davant QUE no hi posem cap preposició feble

 

4. Oracions substantives atribut:

Tant en infinitiu com en verb personal (QUE), van introduïdes sense preposició:

El meu projecte és construir la casa amb bons materials

La seva proposta és que us hi arribeu vosaltres sols

5. Oracions substantives complement de nom o d'adjectiu

Solen anar introduïdes amb la mateixa preposició que si es tractés d’un SN:

Tenien la intenció d’anar-hi

És capaç de marxar sense dir res

Estava atent a fer el que li diguessin

Aquestes construccions solen tenir sempre l’estructura d’infinitiu.

Sintaxi                                        .

L'oració ] El complement directe ] El complement indirecte ] Els complements circumstancials ] Els pronoms febles ] Els complements preposicionals ] Conjuncions de coordinació ] [ L'oració subordinada ] Oracions de relatatiu ] Adverbis i locucions adverbials ] Oracions subordinades adverbials ]