Els complements circumstancials

 

Es tracta de complements que indiquen les circumstancies en què te lloc l’acció del verb o tota la frase:

Ÿ lloc: Tornava de casa de la Maria

Ÿ temps: A les deu tornava de casa de la Maria

Ÿ manera: A les deu tornaba amb pas insegur de casa de la Maria

Ÿ causa: A les deu tornava de casa de la Maria a causa de la discussió

Ÿ companyia: A les deu tornava amb el Pere de casa de la Maria...

Ÿ instrument o mitjà: S’ha fet mal al peu amb un clau

Ÿ quantitat: Treballen molt poc

 

Els CC poden ésser necessaris o no necessaris, en funció de si els necessita el verb. Alguns CC tenen certa llibertat de col·locació en l’ordre de la frase.

En Pere es va dirigir ràpidament a l’hospital.

(CC no necessari) (CC necessari)

Un CC pot tenir diverses estructures sintàctiques:

Ÿ Un SN o un pronom fort, precedits o no d’una preposició o locució prepositiva: Va pintar un quadre sense cap ajuda / aquella nit / amb ella al costat / amb la mà esquerra / a les vuit del vespre

Ÿ Un adverbi o locució adverbial (sol o modificat per un altre adverbi), precedits o no de preposició: Va pintar el quadre aquí / ahir / abans-d’ahir / no gaire bé / a poc a poc

Ÿ Un pronom feble ( HI / EN ): Hi va pintar el quadre (aquí, a poc a poc) / En tornava de pressa (de casa)

Ÿ Una oració, introduida per una conjunció o per una preposició: Va pintar el quadre quan va haver acabat de sopar / en tornant de casa

 

Sintaxi                                        .

L'oració ] El complement directe ] El complement indirecte ] [ Els complements circumstancials ] Els pronoms febles ] Els complements preposicionals ] Conjuncions de coordinació ] L'oració subordinada ] Oracions de relatatiu ] Adverbis i locucions adverbials ] Oracions subordinades adverbials ]