Les oracions subordinades adverbials són les que equivalen a un adverbi, és a dir, a un complement circumstancial, depenent del verb de l'oració principal, o equivalen a un sintagma adverbial modificador de tota l'oració principal.

Estructures de les oracions adverbials

Així que el va veure, se'n va anar

En veure'l, se'n va anar; Hi anirem a fi de veure'l

Veient-lo a venir, se'n va anar

L'acció indicada pel gerundi ha de ser sempre simultània o immediatament anterior al verb de l'oració principal (mai posterior)

Acabada la feina, un en podreu anar

Oracions temporals

Les oracions temporals són les que indiquen circumstància de temps en relació a l'oració principal. Segons la forma de la conjunció i el temps verbal de l'oració subordinada i la principal, podem indicar anterioritat, simultaneïtat o posteritat:

Abans que li ho diguessin, ja ho sabia

Quan li ho van dir, ja ho sabia

Després d'haver-li-ho dit, se'n va anar

Recordem algunes locucions o locucions conjuntives per indicar temps:

    Quant, mentre, que, abans que, així que, cada vegada que, ara que, des que, d'ençà que, després que, en tant que, fins que, sempre que, tan aviat com, tot d'una que, tot seguit que, llavors que...

Oracions locatives

Es confonen en molts casos amb les oracions relatives substantives introduïdes per on.

Les conjuncions més habituals són on i on que: On aneu no el trobareu

Oracions modals

Les oracions modals són les que ens indiquen la manera com es realitza l'acció de l'oració principal.

Menjava com podia

Menjava com si fos l'últim dia del món

Feien l'exercici tal com els ho havien manat

Algunes conjuncions o locucions conjuntives que utilitzem en les oracions modals són: 

                    com si, segons (que), segons com

Oracions quantitatives

Les oracions adverbials de quantitat impliquen una comparació entre l'oració principal i la subordinada. 

La comparació pot establir-se en termes d'igualtat, desigualtat o proporcionalitat. 

I la desigualtat pot ser de superioritat o d'inferioritat.

            En Joan és tan treballador com una formiga

            Ho han deixat més bé que els altres

            Hi han posat menys diners que l'Anna

            Com més en tenen, més se'n gasten

Oracions causals

Són les que indiquen els motius, les raons, la causa de l'acció realitzada pel verb de l'oració principal:

Hem vingut perquè ens heu cridat

perquè, com que, ja que, puix, puix que

Oracions finals

Indiquen l'objectiu o finalitat de l'oració principal.

Hem vingut perquè ens digueu quin llibre hem de llegir

No hi ha que confondre perquè amb el grup per a què, que usem molt poc, i només en oracions interrogatives:

Et volia demanar

La principal conjunció final és perquè, però a diferència de les causals (que regeix l'indicatiu), regeix el verb en subjuntiu:

Hem vingut perquè ens hen cridat (causal)

Hem vingut perquè ens digueu quin llibre hem de llegir (final)

Altres conjuncions finals poden ser: a fi que, a fi de (+infinitiu), per tal que, per tal de (+infinitiu)

Volem veure'l a fi que no hi torni

Vénen sols a fi d'evitar-lo

Escriu-li avui per tal de fer-li-ho entendre

També hi trobem, com a conjunció final, què: Agafeu-lo, que no s'escapi

Quan adopta l'estructura per + infinitiu es fa difícil de precisar si una oració sibordinada és final o causal. En aquests casos hem de distinguir:

Oracions consecutives

Indica una conseqüència de l'oració principal.

Aquest cotxe costa massa perquè el puguem comprar

La particularitat d'aquestes oracions és que solen tenir un element correlator dins l'oració principal:

Altres consecutives són: fins el punt que, de manera/forma que

Oracions condicionals

Les oracions condicionals ens donen el significat d'una oració que s'ha de complir perquè es realitzi l'acció de l'oració principal:

Si vens, anirem a pescar

La conjunció condicional per antonomàsia és si.

La forma negativa de la condicional és sinó.

Altres conjuncions o locucions condicionals són:

    posat que, a menys que, llevat, tret que, segons, mentre, mentre que, sempre que, sols que, amb que, només que, si doncs no, en cas que, a condició que, si és cas que

Oracions concessives

Són un tipus d'oracions subordinades que ens indiquen oposició o contrarietat respecte a l'oració principal:

Encara que l'hagis vist, hi pots tornar

Les principals conjuncions i locucions concessives són:

    encara que, per més que, malgrat que, mal que, bé que, per...que, baldament, per bé que, ni que, tot i que, amb tot i que, amb tot que, a pesar de (+infinitiu), a pesar que, tot i (+ infinitiu)

Ho va fer malgrat que el director ho havia prohibit

La cançó era bona, per bé que tenia una lletra dolenta

Ni que hagis de despertar-me, telefona'm

                                        .

[ L'oració ] [ El complement directe ] [ El complement indirecte ] [ Els complements circumstancials ] [ Els pronoms febles ] [ Els complements preposicionals ] [ Conjuncions de coordinació ] [ L'oració subordinada ] [ Oracions de relatatiu ] [ Adverbis i locucions adverbials ] [ Oracions subordinades adverbials ]