|
Les oracions coordinades solen ser unides per un mot d’enllaç o conjunció
de coordinació, el qual indica el matís significatiu que les relaciona.
 | Conjuncions copulatives: Indiquen una simple unió entre les dues
frases coordinades |
Són: i, ni
L’Anna corre i la Maria salta
No es va encendre el llum ni va trobar els mistos
Ÿ i, ni poden enllaçar també parts d’una oració: Va
menjar pa i xocolata
| Disjuntives: Expressen una opció entre els termes que enllacen. |
És: o ,de vegades reforçada: o bé
Funciona o no funciona ?
Pagueu-me en efectiu o bé feu-me un taló
Ÿ o també pot enllaçar elements d’una oració simple: Vols
estudiar física o química ?
Ÿ La conjunció o també por ser utilitzada com a forma d’indicar
una sinonímia: Aquella joia és de plata o d’argent ?
| Distributives: Indiquen alternativa entre dues oracions. |
Són: adés... adés ; així... com ; ara... ara ; entre... i ; el
mateix... que ;
ja... ja ; l’una... l’altre ; mig... mig ; ni... ni ; no
solament... sinó (que) ; o... o ;
sia... sia ; ...
No hi volen anar, ni que plogui ni que nevi
Adés l’agafava, adés el deixava
| Adversatives: Expressen una oposició o matís contrari entre els
elements que uneixen. |
Són: però, sinó, tanmateix, ans, mes, així i tot, amb tot, sinó
que, més aviat, per això, en canvi.
No l’hi volien, però al final l’hi van voler
Feia molt bon dia, i tanmateix duia el paraigua
Ÿ No hi ha que confondre sinó, conjunció adversativa,
amb si no, conjunt format per la condicional si i la negació no.
No és aigua freda, sinó calenta
Si no va bé l’aigua freda, engega la calenta
| Consecutives o il·latives: Són les que introdueixen una oració
conseqüència de l’anterior. |
Són: doncs, així, consegüentment, per tant, per consegüent, en
conseqüència
Ja hi ha els músics ? Doncs, podem començar
M’agrada més el vermell; per tant, el compraré
Ÿ En català, doncs, sempre ha de tenir un valor
consecutiu; mai causal (en aquest cas, les conjuncions que caldria emprar
serien: perquè, ja que, car...)
Plou ? Doncs no sortirem (consecutiva)
No sortirem perquè plou (causal)
| Continuatives: Indiquen continuïtat entre dues oracions. |
Són: encara, més, endemés, així mateix, encara més, i tot, a
més, d’altre banda, ...
L’han suspès i encara se’n riu
És un problema difícil; més, no el sabré resoldre
Ÿ També tenen sentit continuatiu l’adverbi així, el
demostratiu això, el relatiu la qual cosa, i les locucions més
ben dit, si es vol... També poden indicar continuïtat millor i pitjor.
Fora bo pagar-li de seguida; millor, al comptat
Sospiten que ets tu; més ben dit, en tenen proves
 .
[ L'oració ] [ El complement directe ] [ El complement indirecte ] [ Els complements circumstancials ] [ Els pronoms febles ] [ Els complements preposicionals ] [ Conjuncions de coordinació ] [ L'oració subordinada ] [ Oracions de relatatiu ] [ Adverbis i locucions adverbials ] [ Oracions subordinades adverbials ]
|
