La essa sorda

 

La essa sorda no fa vibrar les cordes vocals.

La essa sonora fa vibrar les cordes vocals.

El so de la essa sorda es por representar amb les grafies s, ss, c, ç tenint en compte les regles següents:

1. A principi de paraula:

Ÿ S : sal, sent, signe, sòcol, sucre

Ÿ C davant e, i : cent, cinema

2. Entre vocals:

Ÿ SS : mossos, trencadissa, baronessa

Ÿ C davant e, i : forces, endolcir

Ÿ Ç davant a, o, u : alçar, cançó, forçut

En contacte amb una consonant, no s’escriu SS, llevat de qualssevol (plural de qualsevol), i d’alguns compostos com transsexual, transsiberià...

 

3. A final de paraula:

Ÿ S : esbós, gas, tros

Ÿ Ç : dolç, lluç, falç, balanç

 

Català amb Z

alzina

benzina

botzina

bronze

ximpanzé

donzella

pinzell

senzill

zebra

zèfir

zel

zenit

zinc

zero

onze

dotze

tretze

catorze

quinze

setze

Observacions

S’escriuen amb ç els sufixos de derivació -ança, -ença: esperança, enyorança, temença, naixença...

Hi ha algunes paraules amb prefix que no s’escriuen amb ss, tot i que la essa va entre vocals i que la pronúncia és sorda

 

a- (de negació)

asimetria

para-

parasíntesi

ante-

antesala

pre-

presocràtic

anti-

antisocial

sobre-

sobresortir

bi-

bisecció

tele-

telesella

contra-

contrasentit

ultra-

ultrasò

entre-

entresòl

uni-

unisexual

mono-

monosíl·lab

vice-

vicesecretari

 

Tampoc es dobla la essa en compostos com: fotosíntesi, homosexual... ni en els que duen guionet com: para-sol, penya-segat

 

Lèxic                                        .

L'ús de ser i estar ] [ La essa sorda ] La essa sonora ] La lletra X ] Els mots compostos ] Locucions i frases fetes ]