La essa és sonora quan en pronunciar-la vibren les cordes vocals. Aquest so
es pot representar per s, z tenint en compte les indicacions següents:
1. A començament de paraula:
z : zairès, zebra, zinc, zona
2.Entre vocals:
s: cosa, cervesa, Ignasi, noblesa...
z: (en alguns mots cultes): amazona, nazisme, protozou,
trapezi, paleozoic, espermatozou, esquizofrènia, bizantí, topazi, Ezequiel
3. Després de consonant:
z: guitza, alzina, pinzell, donzella, esmorzar, atzavara,
etzibar, onze...
Són excepcions: els compostos de -fons, -dins, -trans: enfonsar,
endinsar, trànsit...
