Són rares les hemorràgies importants després d’una extracció dental. Les alteracions de la coagulació o els medicaments anticoagulants (Simtromâ) que podrien causar-les han de ser detectades amb anterioritat a l’extracció durant l’interrogatori (història clínica) que es fa a la primera visita.

Les causes més freqüents d’hemorràgia després d’una extracció són de tipus local (extraccions complicades o molt traumàtiques, genives inflamades, etc) i no solen ser importants.

El primer que s’ha de fer després d’una extracció és seguir les instruccions que se li indiquen verbalment i que són aplicables al mateix dia de la extracció:

1)  Prémer la gassa que se li posa durant ½ hora

2)  No glopejar res (ja que pot trencar el coàgul de sang que tapa la ferida i tornar a sagnar)

3)  No prendre coses calentes

4)  En cas de dolor prendre paracetamol (Gelocatilâ, Efferalganâ)

Un altre cosa que hem de tenir en compte és que la sang és molt escandalosa i una petita quantitat pot semblar-nos més important del que realment és. Unes gotes mesclades amb la saliva ens pot semblar, al escupir, que estiguem sagnant, quan, en realitat, siguin les restes que s’han després del coàgul.

Dit això, si , tot i seguint correctament aquestes normes, li sembla que li sagna la ferida d’una manera important, segueixi les següents instruccions:

1)  Canviar la gassa per una altra de seca i prémer-la fort

2)  Si cal (si s’empapa de sang) canviar-la sovint per un altre de seca

3)  Si no para  a la ½ hora, trucar a la consulta o, segons l'hora que fos anar a un servei d'urgències.  

Hi ha moltes causes del mal de queixal. Les més freqüents són les càries, les periodontitis (inflamació dels teixits de suport que aguanten les peces dintre dels ossos maxil·lars) i l’erupció patològica dels queixals del seny (els queixals del seny volen sortir, però no hi ha espai per a ubicar-los o la direcció cap on surten no és correcta).

Les càries en fase inicial no solen donar molèsties o poden donar dolor amb les coses fredes o dolces. Quan abans es detectin i es tractin abans desapareixeran els símptomes i més bon pronòstic tindrà el tractament. D’ací la importància de les revisions cada 6 mesos: detectar i tractar quan abans millor aquestes càries inicials (si és el cas).

També poden fer-se noves càries en peces ja arreglades, cosa que, a vegades, complica el diagnòstic. Un altre exemple de la importància de les revisions periòdiques.

Però, per desgràcia, la majoria de mals de queixal importants són deguts a càries molt grosses no tractades, arrels que s’infecten, genives molt inflamades amb molt de tosca, etc. És a dir, pacients que, per la raó que sigui, fa molt de temps que no van al dentista i que no passen les revisions.

Tanmateix, en el cas de tenir un mal de queixal, segueixi les següents instruccions:

1) Trucar a la consulta per a demanar hora i segueixi les indicacions que li diguin

2) Si no pot posar-se en contacte amb la consulta (cap de setmana, etc):

a. Evitar les coses fredes o calentes

b. Si el dolor no és molt fort pot prendre paracetamol (Gelocatilâ 650 mg, comp. 1/8 h ; o Efferelganâ 500 mg, comp. efervescents. 1/8 h ; o Termalginâ 500 mg comp. 1/8 h )

c. Si el dolor  és molt fort i no té al·lèrgia a la penicil·lina ni cap malaltia del sistema digestiu (llaga d'estómac...) pot prendre: amoxicil·lina (Clamoxylâ 500 mg /8h) +  cetoprofèn (Enantiumâ 25 mg, comp  1/8h) durant 3-4 dies.

d. En casos de dolor molt exagerat i especialment durant les primeres hores, pot afegir al tractament: metamizol (Nolotilâ 2 g, injectable begut 1/8 hores)

e. Si és una dona embarassada i no té al·lèrgia a la penicil·lina només pot prendre: amoxicil·lina (Clamoxylâ 500 mg /8h) + paracetamol (Gelocatilâ 650 mg, comp. 1/8 h)  

f. En cas de qualsevol dubte sobre si pot prendre o no un medicament, posis en contacte amb el seu metge d'urgències i consulti-l'hi.

g. A la que pugui, posis en contacte amb la consulta  

Darrera actualització : 17 març de 2003