
|
La placa dental ha de ser eliminada. La seva contínua formació fa que hàgim de tindre una constant sistemàtica per a eliminar-la. L'eliminació de la placa la realitzem a dos nivells:
A nivell domiciliari mitjançant el raspallat diari i a nivell de Clínica mitjançant diferents sistemes que posteriorment descriurem.
RASPALLAT DENTALEl mètode més eficaç, senzill i còmode per a eliminar placa bacteriana a nivell individual és el raspallat, amb això fem prevenció i evitem les malalties més freqüents causades per la placa: càries i malaltia parodontal. Veurem que la majoria de sistemes que s'utilitzen per a eliminar placa bacteriana es basen en un efecte mecànic, la placa és eliminada per arrossegament o fricció dels diferents sistemes usats.
RASPALLS DENTALSA Europa, es comencen a utilitzar en el segle XVIII. Són instruments que per acció manual o elèctrica, actuen sobre les peces dentàries, arrossegant la placa adherida en les seves cares, i secundàriament elimina les restes alimentàries que hi ha entre les peces dentàries. Tradicionalment s'han usat raspalls manuals, en els últims anys han sorgit diferents raspalls de tracció elèctrica, que a poc a poc han anat millorant i que descriurem posteriorment. Un raspall manual consta de dues parts: mànec i capçal El mànec pot tindre diferents dissenys. No hi ha estudis evidents quin tipus de mànec és millor. Hi ha mànecs rectes i mànecs amb una curvatura o recolzats, que fan que el capçal quedi a un altre nivell. Les cases comercials argumenten que els corbs arriben millor a zones posteriors.
Hi ha mànecs amb un recolze flexible que segons els seus dissenyadors serveix per a arribar millor en zones de boca d'accés més difícil.
La part més important del raspall és el capçal que és la part activa. Està formada per plomalls de filaments, i a diferència del mànec, aquí les diferències entre capçals són importants. Els capçals poden tindre diferents grandàries i s'aconsella un capçal adequat a la grandària de la boca.
Les cerres o filaments que componen el capçal són la part més important del raspall com anem a veure seguidament. Els primers raspalls es van confeccionar amb cerres naturals, d'aquí el seu nom, fins que es van començar a fabricar fibres sintètiques, i avui s'usen filaments de niló i fibres de polièster. Les cerres naturals, avui en desús, eren traumàtiques ja que la tecnologia no permetia fer terminacions romes i en realitat el conjunt de tots els filaments del raspall feia constants microtraumatismes a la geniva i dent. A més a més no s'assequen i això facilita l'acumulació de bacteris entre els filaments. Els filaments que es confeccionen avui, són amb terminacions rodones o fusiformes, no són traumàtiques i només poden danyar la geniva i la dent si s'usen males tècniques de raspallat com veurem més endavant. La tecnologia ha permès fabricar diferents diàmetres dels filaments, i segons el diàmetre usat en el conjunt de totes les cerres del capçal tindrem diferents dureses. També intervé un altre factor que és la longitud del filament, més llargs implica més suavitat i al inrevés.
Per això avui tenim raspalls amb diferents dureses:tous, migs i durs; encara que les cases comercials han augmentat aquesta classificació, amb l'aparició de raspalls ultrasuaus, raspalls per a dents sensibles, raspalls per a post cirurgia, etc. En realitat no hi ha acord mutu ni estudis que indiquin com ha de ser el raspall ideal, i en general els Odontòlegs i Estomatòlegs aconsellem raspalls de duresa mitjana, sempre que no existeixi patologia bucal que aconselli l'ús de raspalls més suaus. En general estan proscrits els "durs", ja que causen a la llarga més lesions, encara que hi ha molts pacients que els prefereixen, i la nostra missió és explicar perquè no són molt aconsellables. Quant més suau és el raspall més s'espatlla, i això implica canviar-lo amb més freqüència, i aquest és un altre factor que inclina al pacient a usar raspalls més durs, ja que duren més mesos. Els raspalls s'han de canviar sovint, la seva duració efectiva depèn com hem dit de la duresa i de la tècnica del raspallat. Un altre factor a tindre en compte en els raspalls és el nombre de fileres de plomalls de filaments que té. Varien de 2 a 6 fileres. Considerarem la indicació de cada raspall en cada moment. No ha de ser la mateixa la tècnica de raspallat en una persona amb salut bucal o que pateixi una malaltia parodontal (malaltia de les genives i altres components que subjecten la dent, coneguda vulgarment per piorrea). Ho descriurem en un altre apartat.
Els raspalls que presenten 2 o 3 fileres de filaments són raspalls que usarem per als malalts parodontals. Són els anomenats raspalls periodontals o sulculars, i s'usen per a eliminar la placa bacteriana present davall de la geniva (subgingival) que és la pitjor.
Els raspalls de 4 a 6 fileres, són raspalls per a ús normal, per a les persones que no tenen problemes bucals. La variació en el nombre de fileres estan justificades per cada casa comercial, no arribant-se moltes vegades a una unanimitat de criteris. Avui es fabriquen raspalls que no entren en la classificació anterior, a causa de la distribució més irregular dels plomalls de filaments.
Un raspall molt eficaç és el dissenyat per als pacients que porten ortodòncia amb aparatologia fixa (bandes i brackets), la filera central és més curta perquè així es pugi netejar els brackets espatllant-se menys el raspall.
Hi ha raspalls que tenen un caputxó protector i altres no. Ha estat un altre tema polèmic i actualment hi ha les 2 tendències. Els que tenen caputxó queden més aïllats des del punt de vista higiènic, i es preserva millor la forma del raspall. En contra, segons alguns autors, els caputxons per molts forats que porten eviten l'aireig del raspall.
Els raspalls han de canviar-se quan vegem que els filaments no estan rectes, que depèn de la duresa del raspall i de la forma de raspallar-se. Per això varia en cada persona la duració d'un raspall. En general es recomana canviar-lo entre els 2 i 6 mesos. Al mercat existeixen gran quantitat de raspalls diferents, amb dissenys i formes especials, l'objectiu dels quals no és del tot científic, encara que pot haver-hi bones idees i algunes de molt ben raonades, el fi és aconseguir un major màrqueting. Alguns de què presentem ja han deixat de ser fabricats:
TÈCNICA DEL RASPALLATHi ha diverses tècniques de raspallat, algunes complicades, però en aquest apartat creiem que hem d'exposar una forma senzilla i pràctica de com hem de raspallar-nos i el que no s'ha de fer. Podríem dir que cada un es raspalli com vulgui mentre elimini la placa bacteriana i no es produeixi lesions a les genives i en les dents, i això és veritat, i en part ho hem de respectar, ja que canviar l'hàbit de raspallat de molts anys, és tasca molt difícil, tant o més que intentar que es raspalli aquell que mai no ho ha fet. Considerem primer els pacients que tenen bona salut bucal. Hem d'indicar-los que amb el raspall no s'ha de fer força i els ensenyarem a eliminar la placa tenyida amb revelador i s'adonaran que amb poca pressió desapareix la placa. Hem d'indicar-los que facin moviments verticals, sempre de geniva a vora de la dent, o sigui al maxil·lar superior de dalt avall i a l'inferior al inrevés. És bo començar recolzant el raspall sobre la geniva i passar posteriorment a la cara de la dent, fent un massatge a la geniva estimulant la circulació sanguínia. De aquesta manera, a més, es buida el solc gingival (espai que queda entre dent i geniva no enganxada a ella, queda un fons de sac en què hi ha placa i restes alimentaris).
Hi ha molts pacients que usen tècniques verticals com la descrita, però dirigint el raspall des de la vora de la dent a la geniva, amb la qual cosa netegem la superfície dentària però introduïm placa dins del solc gingival.
Una variant és l'anomenada tècnica de Stillman, que es basa en el mateix, però fent el moviment des de geniva a dent amb un moviment vertical i al mateix temps el raspall el fem rotar cap a davant.
En nens i adolescents està permès usar tècniques horitzontals, són més fàcils però amb força excessiva poden produir lesions en geniva i dents. La tècnica horitzontal està permesa usar-la per a netejar les cares oclusals (cares masticatòries de les premolars i molars), també es pot usar en aquestes cares la tècnica circular, o sigui formant cercles. En pacients amb problemes bucodentaris i sobretot en pacients amb malaltia parodontal, està indicada la que per a molts és la millor tècnica de raspallat: la TÈCNICA DE BASS. Es basa en eliminar la placa bacteriana subgingival, o sigui la que hi ha dins del solc gingival. Es pot realitzar amb qualsevol raspall, però són ideals i aconsellables els anomenats sulculars o periodontals (2 o 3 fileres de filaments). Es col·loca el raspall 45 graus respecte a l'eix de la dent dins del solc gingival, i es fa un moviment de vibració, no de desplaçament dels filaments, com si estiguessin movent-se sense quasi variar la posició de l'extrem dels filaments. Aproximadament fem el moviment durant 10 segons en cada grup de 2 o 3 dents.
ALTRES MÈTODES PER A ELIMINAR PLACAEls espais interdentals i les cares de les peces dentàries que estan en contacte, acumulen molta placa dental i és difícil eliminar-la amb el raspall dental que hem vist fins ara, per això disposem d'altres instruments que anem a analitzar.
SEDA O FIL DENTALÉs un mètode que serveix per a eliminar la placa de les cares proximals que són les cares de les dents que es toquen, i que junt amb la geniva, conformen els espais interdentals. Es va utilitzar fil de seda natural, però en l'actualitat són fibres sintètiques. S'introdueix en l'espai interdental i es fan moviments de dalt avall fregant tota la cara dentària.
El fil dental es presenta en diverses formes:
En els segments posteriors de la boca, costa col·locar el fil entre peces dentàries. Al mercat existeixen diversos tipus de suports de fil.
En genives molt inflamades, l'ús de seda és aconsellable, però potser al tocar la geniva ens sagnarà, ho farà fins que disminueixi el grau d'inflamació. Si fem un excés de força d'aplicar el fil, podem causar una lesió en la geniva i també sagnarà.
RASPALLS INTERPROXIMALSEl El fil dental és efectiu però molest, no tots els pacients aconsegueixen agafar l'hàbit d'utilitzar-lo a diari, per això, quan sigui possible, és més aconsellable l'ús de raspalls interdentals o interproximals. Els raspalls interproximals són d'ús més fàcil, però el problema és que no els poden usar totes les persones, ja que en espais petits no entren.
La forma del raspall pot ser cònica o cilíndrica i a més les cases comercials els fabriquen en diferents grandàries.
Els raspalls interproximals estan indicats també en portadors de pròtesis fixes, implants i en pacients amb aparells d'ortodòncia fixa.
ESCURADENTS INTERDENTALSSón escuradents especials, de fustes que no s'estellen (bedoll), que al col·locar-los en l'espai interdental elimina la placa de les cares dentàries per fricció. N'hi ha de secció rectangular, rodona i quadrangular, són efectius, però en el nostre mercat costa trobar-los. El mal ús, o l'ús d'escuradents no qualificats porta a produir lesions a les genives.
Avui s'estan usant escuradents fabricats amb altres materials sintètics, són més barats i sembla que l'efecte d'eliminar placa bacteriana és efectiu.
CONS O ESTIMULADORS DE GOMASón instruments de goma o de plàstic flexible, de forma cònica que s'introdueixen en l'espai interdental i que serveixen per a estimular la circulació sanguínia de la zona amb el qual afavorim la regeneració i la desinflamació. Estan indicats en espais grans i en implants, i contraindicats en genives sanes. Poden anar units al raspall o ser un instrument independent. Secundàriament poden eliminar placa de les cares proximals.
IRRIGADORS O DUTXES DENTALSSón aparells que projecten un doll d'aigua a certa pressió, amb l'objectiu d'eliminar restes alimentàries acumulades en els espais interdentals, a les pròtesis fixes convencionals, i en les implantosuportades, i per aquestes raons estan molt indicats. Encara que moltes cases comercials indiquen que elimina placa bacteriana, l'índex de placa es redueix poc, per la qual cosa en aquest sentit no és útil, ja que existeixen sistemes millors com ja hem vist. En malalts periodontals són molt eficaços quan unim una substància antiplaca bacteriana a l'aigua, tipus clorhexidina, sanguinarina, triclosán, etc. Podríem dir que és un aparell aconsellable però no imprescindible. Actualment solen anar units al raspall elèctric, o sigui el mateix aparell porta raspall elèctric i irrigador bucal.
RASPALLS ELÈCTRICSEls raspalls elèctrics van aparèixer fa quasi cinquanta anys, per tant no són tan moderns com la gent creu, encara que fins fa pocs anys no s'han perfeccionat. Durant molts anys no han estat útils, i a mesura que han anat millorant, s'ha anat estenent el seu ús. Avui, els dentistes els aconsellem, encara que en certs casos preferim el raspallat manual. Hi ha diversos dissenys i marques diferents. Potser, el capçal ideal no s'ha aconseguit, i dels actuals hi ha predomini de capçals petits i rodons. Hi ha raspalls amb diferents velocitats, i el que és més important, n'hi ha que si exercim un excés de pressió sobre les dents, es para de forma automàtica per a evitar que lesionem la geniva i a la pròpia dent.
La majoria vénen amb un carregador que alimenta la bateria del raspall, es deixa connectat la xarxa i quan l'usem el traiem del carregador. Ni a què van a piles, i no necessiten connectar-se a la xarxa elèctrica.
Estan molt indicats en persones amb salut bucal, en nens, en disminuïts físics i psíquics. S'aconsella els pares per a netejar les dents dels nens petits, ja que és més fàcil. Els raspalls elèctrics eliminen la placa de forma més ràpida, però la placa subgingival s'elimina millor fins i tot amb el mètode de BASS, per això en malalts periodontals, podem combinar l'ús d'elèctrics i manuals. Un mateix raspall pot servir per a diverses persones, els capçals són intercanviables, cada un ha de tindre el seu, encara que el millor és tindre cada persona el seu propi raspall. Existeixen els raspalls elèctrics interproximals, són molt pràctics i potser a causa de la novetat, els pacients els usen amb més freqüència i interès que els manuals.
Alguns raspalls elèctrics porten un temporitzador amb memòria, avisen quan porten dos minuts de raspallat. Existeixen raspalls que combinen l'efecte rotatori amb un gran augment de pulsacions, equival a un efecte sonor (aparells usats en les clíniques dentals).
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
|
|
|
|