
|
El tractament de la malaltia parodontal pot ser preventiu i curatiu. El preventiu es basa en estudiar els antecedents odontològics i familiarsdel pacient i valorar la possibilitat que pugui patir la malaltia. En tots els casos hi ha que mantenir sempre un nivell d'higiene oral elevat, tant a nivell domiciliari com a la Clínica dental. En tots els casos cal ensenyar els mètodes adequats de raspallat a cada pacient i estudiar els seus índexs de placa (veure TÉCNIQUES DE RASPALLAT). Hi ha pacients que a causa dels seus antecedents, al seu estat gingival, al seu gran poder de formació i cúmul de placa, els visitem cada 3 mesos, per a fer-les-hi una higiene oral. Altres ho fan cada 6 mesos i alguns ho poden fer una vegada a l'any El curatiu és competència del dentista i del seu higienista, la seva missió és aturar la malaltia parodontal, controlar-la, i en casos greus i incontrolables o quan el dentista vegi que no és capaç de realitzar l'abans esmentat, s'ha de remetre el pacient a l'especialista en periodòncia. Hi ha casos en els quals, les periodontitis són molt avançades, amb gran pèrdua de suport ossi i dents amb mobilitat dentària, en els quals no és possible realitzar cap tractament parodontal i l'extracció dentària és l'únic tractament a realitzar. Amb visites periòdiques el dentista, controlant la placa, fent higienes profilàctiques, podríem assegurar que el percentatge de pèrdues dentàries per malaltia parodontal serien mínimes. Això ens ho demostra la nostra pròpia experiència, de més de 25 anys en tractar pacients i haver vist moltes evolucions d'aquesta malaltia. El gran problema és que sent una malaltia no dolorosa i que els PACIENTS NO LI DONEN IMPORTÀNCIA AL SAGNAT DE LES GENIVES, acudeixen poc a les clíniques dentals.
És bàsic la col·laboració del pacient en els tractaments parodontals, ha de seguir unes instruccions higièniques i complir-les. Si és així, l'èxit està assegurat quasi al 100%, si no col·laboren, els nostres tractaments aniran al fracàs, per això és molt important ensenyar i conscienciar el pacient de la seva malaltia i fer-li veure que necessitem la seva col·laboració. En els pacients que ho aconseguim tindrem, pràcticament, el pacient per a tota la vida, transformant-se en amics nostres. En pacients no col·laboradors i sobretot no mentalitzats que poden perdre les dents, l'experiència demostra que no val la pena insistir, solen tornar només per a realitzar extraccions de peces dentàries de forma periòdica, i acaben amb una pròtesi.
Els pacients amb periodontitis, al realitzar tractaments parodontals, sigui simple higiene dental, raspaments i allisats radiculars, o cirurgia parodontal, al haver perdut periodonci i al disminuir la inflamació amb el tractament presentaran una retracció de geniva, que moltes vegades és antiestètica, però el color de les genives, l'absència de sagnat i el sondatge normal, indiquen curació de la malaltia. Es pot recórrer posteriorment a la cirurgia gingival per a millorar l'estètica gingival
Un altre efecte secundari del tractament parodontal és la hipersensibilitat dentinària posttractament, a vegades rebel i dolorosa. En algun cas s'ha d'arribar a realitzar alguna pulpectomia (extirpació del nervi de la peça). Amb els mitjans que disposem actualment, solucionem aquestes sensibilitats, a base d'aplicacions de fluor, nitrat potàssic, clorur potassi, clorur d'estronci, etc.
|
|||||||||||||||||||||||
| |
|
![]() |
|
|
|
|