Els dentifricis són coneguts com a pastes de dents, i des d'antany s'han usat per a contribuir a la neteja de les dents.

Fins fa pocs anys, dels dentifricis, l'efecte cosmètic era el més considerat, però els avanços tecnològics ha fet que en els dentifricis s'incloguin substàncies amb efectes terapèutics, per això avui existeixen al mercat gran quantitat de dentifricis, amb efectes diversos sobre les peces dentàries i les genives.

Aquest apartat de la web, preten fer arribar el coneixement dels diferents dentifricis i fer comprendre la indicació de cada un d'ells en cada moment. Quan al consultor de la Web li hagin prescrit o hagi adquirit un dentifrici, podrà saber, per la seva composició, les indicacions precises del dentifrici i si el seu ús pot ser utilitzat per tota la unitat familiar, error que sol succeir ja que en general els dentifricis usats han de ser distints segons les edats i segons les tendències patològiques bucals. Així per exemple no utilitzarà el mateix dentifrici una persona que les seves dents no suporten l'aigua freda, que una altra que li sagnen les genives.

L'eliminació de la placa bacteriana, es realitza per mitjans mecànics. Hem vist que la placa bacteriana està adherida i amb un raspallat adequat la desprenem de la superfície dentària. Ja vam veure que quan està calcificada, és competència de l'odontoestomatòleg i el higienista dental la seva eliminació. Pel que s'ha dit anteriorment, es pot pensar que els dentifricis serien innecessaris per a realitzar la higiene dental i, en realitat, hi ha tècniques que rebutgen l'ús de dentifricis i preconitzen l'ús exclusiu del raspall dental.

Podem obviar els dentifricis en algunes ocasions, però a causa dels efectes terapèutics que posseeixen, creiem que s'han d'usar en la majoria dels casos.

Existeixen en el mercat gran quantitat de dentifricis

COMPONENTS DELS DENTIFRICIS

Els dentifricis estan compostos per diferentes substànciesi cada una d'ellas té una funció diferent. Són les següents:

DETERGENTS

Són agents tensioactius que tenen per objectiu disminuir la tensió superficial, penetrar i solubilitzar els dipòsits que hi ha sobre les peces dentàries i facilitar la dispersió dels agents actius del dentifrici.

Els principals són:

ABRASIUS

Els abrasius són substàncies que en aplicar-les sobre les peces dentàries durant el raspallat, eliminen els dipòsits acumulats.

Pel que s'ha dit podem pensar que poden danyar els teixits dentaris, però hi ha estudis i hi ha una escala d'abrasivitat en la que consten els abrasius permesos, que no danyen a les dents. Els dentifricis han de tenir un índex d'abrasivitat comprès entre els 50 i 200 RDA (abrasió de la dentina radioactiva).

Els abrasius més utilitzats són:

HUMECTANTS

Són agents que eviten l'enduriment del dentifrici, s'usen:

AROMATITZANTS I EDULCORANTS

Són substàncies que donen sabor al dentifrici, s'usen:

• Menta
• Mentol
• Canyella
• Maduixa
• Timol
• Eucaliptus

	Dentifricis amb sabors diferents

Com a edulcorants, o sigui per a donar sabor dolç, s'usa:

COLORANTS

S'usen els colorants habituals que s'usen en aliments i begudes.

CONSERVADORS I ANTICORROSIUS DEL TUB

S'usen:

• Silicat sòdic
• Formaldehid
• Benzoats
• Diclorofenol
• Hidroxibenzoats

Dentifrici amb formaldehid

SUBSTÀNCIES TERAPÈUTIQUES

SUBSTÀNCIES ANTIPLACA BACTERIANA

Són agents que actuen sobre la placa bacteriana eliminant els microorganismes que la formen, inhibint la formació de la matriu de la placa i eliminant la placa formada.

Els més emprats són:

La CLORHEXIDINA ha estat la més emprada i potent de totes les citades. S'usa a concentracions de 0,12%, 0,2% i al 0.05% és bacteriostàtic i bactericida. Actua sobre l'estreptococ mutans (càries) i la càndida albicans (Micosi), té una substantivitat (temps d'actuació) de 7-12 hores. No s'han descrit resistències, ni alteracions de l'equilibri bacteriana oral.

	Diferents preparats amb clorhexidina

Com a efectes secundaris tenim:

Les tincions s'accentuen si el pacient beu vi negre, cafè o te i si és fumador.

Els canvis de concentració i els abrasius que acompanyen als dentifricis amb clorhexidina fa que les coloracions o tincions de les dents es produeixin amb menor freqüència.

Tinció lingual lleu amb l'ús de clorhexidina

Avui dia s'usen concentracions al 0.05%. Junt amb una altra substància antiplaca, com és el clorur de cetilpiridini, potencien els seus efectes i això permet reduir els efectes secundaris de la clorhexidina.

Clorhexidina al 0.05% amb clorur de cetilpiridini

La combinació de clorhexidina amb acetat de zinc fa dismunuir la possible tinció produïda. Els ions de zinc reaccionen amb la clorhexidina i es forma sulfat de zinc, que és blanc, la qual cosa dissimula la tinció. La Clorhexidina, es presenta en forma de: dentifrici, col·lutori, gel, esprai, vernís i xiclet.

Clorhexidina en forma de vernís

S'utilitza en el tractament de la malaltia parodontal, com a coadjuvant del tractament realitzat a la clínica dental, en la prevenció de càries, en les micosis bucals i en cirurgia oral. No ha d'usar-se en la malaltia parodontal si aquesta no és tractada, ja que indueix a l'acumulació de càlcul.

Tinció dentària per ús continuat de clorhexidina

Tincions de clorhexidina en un pacient tractat quirúrgicament amb implants i amb càlcul a l'arcada inferior.

El TRICLOSAN és un derivat fenòlic, té una acció antiinflamatòria i és antibacterià, de substantivitat elevada (actua 14 hores) i no presenta els efectes secundaris de la clorhexidina. És un agent que pot ser d'ús diari continuat, ja que tampoc s'han descrit resistències.

És molt eficaç la unió del tricosan amb copolímers de metoxietilè i àcid maleic, o amb compostos de zinc (sulfat o citrat de zinc).

Està molt indicat en pacients amb malaltia parodontal, a causa de la seva acció anti placa i antiflogística. La seva acció antiplaca és una mica menor que la de la clorhexidina.

	Dentifricis amb tricosan

La SANGUINARINA és una substància vegetal que ha estat poc estudiada, però s'ha vist que té una acció antiplaca i que redueix la gingivitis.

L'HEXETIDINA és un antisèptic catiònic, molt usat, amb acció antiplaca que augmenta en unir-lo amb el zinc.

Les SALS de ZINC, de les que ja hem comentat la seva gran eficàcia en unir-les amb el tricosan o hexetidina, són el citrat de zinc, sulfat de zinc, clorur de zinc i lactat de zinc. Les sals de zinc tenen un efecte antitosca i sembla que eviten la calcificació de la placa bacteriana.

Altres sals, com el clorur de cetilpiridini, que és un agent antiplaca.

Els FLUORURS tenen un efecte antiplaca. El més eficaç és el fluorur d'estany, encara que pot produir tincions dentàries i alteracions del gust. Els altres compostos fluorats els comentarem més endavant.

Els OLIS ESSENCIAL, són els més antics dels usats com a agents antiplaca, el seu efecte és menor que la clorhexidina, pot provocar sensació de cremor. Avui dia, es combinen amb sals de zinc.

SUBSTÀNCIES QUE AUGMENTEN LA RESISTÈNCIA DE L'ESMALT: FLUOR

Per a prevenir la càries, ja vam veure que amb el fluor s'aconsegueix la transformació d'hidroxiapatita a fluorapatita, per això la gran importància dels fluorurs en els dentifricis i col·lutoris. Aquesta transformació s'aconsegueix mentre les peces dentàries estan en fase formativa (calcificació) però, a més el fluor l'usem com a substància per a disminuir la sensibilitat dentinària i també té una certa acció contra la placa bacteriana.

Els principals compostos fluorats usats en dentifricis i col·lutoris són:

• Fluorur sòdic
• Monofluorfosfat de sodi
• Fluorhidrat de Nicometanol (fluorinol)
• Fluorur d'estany
• Fluor d'amines
• Fluorur potàsic

Dentifrici amb fluorur sòdic

Dentifrici amb fluorinol

SUBSTÀNCIES DESENSIBILITZANTS

La sensibilitat dentinària, anomenada també hiperestèsia dentinària (dents sensibles), és l'augment de la sensibilitat als canvis tèrmics (fred i calent), als àcids (taronges, llimones, vinagres, etc. ), als dolços, o per simple efecte mecànic de fregament sobre la superfície dentària, com pot ser un simple raspallat. Ha vegades arriba a ser insuportable.

Hi ha substàncies per a combatre aquest augment de la sensibilitat, que generalment són molt efectives, però el tractament haurà de seguir-se de forma prolongada, ja que quan deixen d'usar aquests productes, sol tornar l'augment de la sensibilitat.

Les principals substàncies antisensibilitat dentinària són:

Es poden combinar els diferents principis actius per a potenciar els seus efectes, així podem trobar combinacions de nitrat de potassi amb fluorur sòdic, amb monofluorfosfat de sodi o amb fluorhidrat de nicometanol.

Dentifricis amb fluorur sòdic i nitrat potassi

Dentifrici amb nitrat potassi i fluorinol

SUBSTÀNCIES BLANQUEJADORES

Hi ha dentifricis que afegeixen substàncies blanquejadores de les dents.

Les substàncies més emprades són:

Altres principis blanquejadors són:

Aquestes substàncies, per a obtenir el seu màxim rendiment, s'han d'usar després de realitzar un tractament d'emblanquiment dentari a la clínica dental, per tant seran dentifricis de manteniment.

Dentifrici blanquejador

Rembrand	Blanx

SUBSTÀNCIES ANTIÏNFLAMATÒRIES I EPITELITZANTS

Els dentifricis poden portar substàncies antiinflamatòries en la seva composició. En general estan indicades en processos inflamatoris gingivals, amb la qual cosa s'afavoreix la regeneració o epitelització de la mucosa.

Les més emprades són:

• Alantoïna
• Aldioxa
• Provitamina B5 (Dexpantenol o Pantenol)
• Vitamina P
• Àcid Hialurònic
• Enoxolona
• Vitamina E (augmenta les defenses gingivals)

Dentifrici amb alantoïna, clorhexidina i provitamina B5

Dentifrici amb tricosan, citrat de zinc, provitamina B5 i fluorur sòdic

Dentifrici amb vitamina E

ENZIMS

Hi ha dentifricis que en la seva composició associen enzims, els més utilitzats són:

Actuen sobre el metabolisme de la placa bacteriana i el sistema gluco lactoperoxidasa actua en casos de sequedat bucal, restablint l'equilibri bacterià alterat en múltiples casos, com pot ser l'alteració de quantitat o qualitat salival, aquest sistema genera un constant flux d'ions de hipotiocianat que és bàsic tenir-los en la saliva.

Dentifricis enzimàtics, indicats en boques seques

Dentifrici enzimàtic que redueix l'adhesió bacteriana

SUBSTÀNCIES PORTADORES DE CALCI

S'usa el glicerofosfat càlcic.

SUBSTÀNCIES NATURALS

Hi ha dentifricis que en la seva composició porten substàncies naturals, ja hem vist que n'hi ha que porten sanguinarina que és un producte vegetal, però a més es poden usar una gran quantitat de substàncies vegetals que actuen sobre la boca, podem citar:

• Oli de castor
• Extracte vegetal de Rheum Palmatum
• Menta piperita
• Salvia
• Mirra
• Camamilla
• Bedelio
• Essències d'orenga
• Clau
• Timó
• Albergínia

Dentifrici Homeopàtic

Avui existeixen al mercat dentifricis que combinen productes naturals, fluorurs i clorhexidina

Gel per a malalties parodontals a base de Clorhexidina i productes naturals

GELS

Els gels són més espessos, no fan bromera i no porten abrasius. Els gels s'usen en la prevenció de càries a nivell professional (veure prevenció de càries).

Aquí ens interessen els gels que tenen una acció terapèutica. Actuen durant més temps que els dentifricis i fins i tot podem recomanar de deixar-lo sobre la superfície dentària o a les genives abans d'anar a dormir.

Hi ha gels portadors de clorhexidina, molt indicats per a problemes parodontals, s'usen com coadjuvant del tractament realitzat pel professional.

Gels de clorhexidina

Hi ha gels portadors de substàncies antisensibilitat dentinària, com pot ser el fluorinol, nitrat potàssic, fluorur sòdic, etc. Actuant durant més temps sobre la superfície dentària, milloren la sensibilitat de forma més ràpida.

Gels per a la hipersensibilitat dentinària

COL·LUTORIS

Són líquids que serveixen per a realitzar glopejades. Tenen pràcticament la mateixa composició dels dentifricis, encara que no porten abrasius.

Podem diferenciar quatre tipus diferents de col·lutoris:

Els col·lutoris de fluor (veure prevenció de càries), són molt eficaços durant la calcificació de la dent i han contribuït al descens del nombre de càries.

Col·lutoris de fluor: glopejos diaris o setmanal

Els col·lutoris amb substàncies antiplaca bacteriana, són molt eficaços en la prevenció i tractament de la malaltia parodontal, encara que els gels, que són més recents, cada vegada s'usen més.

Col·lutoris de clorhexidina

Col·lutori d'hexetidina

Col·lutori de clorhexidina amb acetat de zinc

Col·lutori d'olis essencials

Col·lutori de tricosan

Col·lutori d'olis essencials amb clorur de zinc

L'halitosi o mal alè de la boca, en un 80% dels casos la causa és d'origen bucal, degut fins i tot excés de bacteris, sent la malaltia parodontal i les càries profundes, i els bacteris retinguts en la llengua les principals causants.

Ens referim a l'halitosi crònica, no a la temporal deguda a ingesta de certs aliments com pot ser l'all, ceba, etc.

El tractament de la causa bucal es etiològic (tractar les malalties dentàries o bucals causants de l'halitosi) i s'acompanya de glopejades amb col·lutoris especials i l'ús d'un raspador lingual. Això millora l'halitosi en un 100% dels casos sempre que la causa sigui oral. Per això, en l'halitosi cal consultar sempre a l'odontoestomatòleg.

Col·lutori contra l'halitosi i la seva composició

Raspador lingual i la seva aplicació