La càries dental , juntament amb la malaltia parodontal (vulgarment anomenada piorrea), és la malaltia més freqüent i destructiva de les estructures bucodentarias.

La CÀRIES és una malaltia infecciosa que provoca la destrucció dels teixits durs de les dents, i pot arribar a afectar les parts internes de les peces dentàries (polpa dentària) donant lloc a les famoses odontàlgies ("mals de queixal") que pateixen i han patit milers i milers de persones en la història de la humanitat.

Aquestes odontàlgies, indiquen afectació de la polpa (el "nervi" de la peça).

Més endavant veurem que les càries són indolores quan afecten a l'esmalt i presenten sensibilitat als canvis tèrmics (fred i calent), dolços i àcids quan s'afecta la dentina.

En realitat la càries és d'origen multifactorial, ja que intervenen diversos factors per a què els bacteris actuen i produeixin la destrucció de la dent.

Els àcids produïts pels bacteris fan que el pH disminueixi i l'esmalt dentari comença a dissoldre's a un pH per sota de 5,5.

Càries en incisius centrals superiors

Han de coexistir els factors: SUCRE + DENT SUSCEPTIBLE + PRESÈNCIA DE BACTERIS ACIDÒGENS + TEMPS DE PRESÈNCIA.

Si analitzem aquests factors, veiem que ja n'hem parlat dels factors sucre i bacteris. Ens falta desenvolupar el factor dent susceptible.

El factor dent susceptible ve determinat per un patró genètic i això explica, com moltes altres malalties, que les càries tenen un caràcter hereditari i per tant una predisposició genètica.

El factor temps de presència es refereix que quant més temps de presència dels sucres a la boca, major adhesió dels bacteris i major aportació energètica per a elles. Per això veurem més endavant la importància de rentar-se les dents després de cada àpat.

FACTORS QUE AFAVOREIXEN LA PRESÈNCIA DE CÀRIES

Hi ha uns factors generals i altres locals que afavoreixen la presència de càries en l'ésser humà.

Entre els generals podem citar:

• Predisposició genètica
• Edat: més predisposició en edats relacionades amb canvis hormonals (pubertat, menopausa, gestació)
• Races: menys càries en les races pures
• Zones riques en elements: calci, fòsfor, fluor, etc. menys presència de càries.
• Sexe: una mica més freqüent en dones.
• Professionals: més freqüents en pastissers i en general, manipulador de sucres.
• Embarassos: a causa dels canvis hormonals durant la gestació.
• Tipus d'alimentació: dietes riques en hidrats de carboni.
• Malalties endocrines, hemàtiques i metabòliques: més presència de càries.

Entre els factors locals podem citar:

• Alteracions morfològiques de les peces dentàries: a més profunditat dels solcs, més retenció de placa i més possibilitat de producció de càries.
• Malposició dentària: determina majors zones retentives de placa bacteriana
• Mala higiene oral: el cúmul de ( ) placa bacteriana afavoreix la presència de càries.
• Masticació per un sol costat: no hi ha autoclisi (autoneteja al mastegar) al costat no masticatori, amb el consegüent cúmul de placa bacteriana i possibilitat d'aparició de càries
• Presència de fluor: aigües de beguda, menjades, dentifricis, etc.
• Retenidors protètics (ganxos): afavoreixen l'adhesió de placa en la seva part interna i si la higiene és deficient, hi ha un gran contacte entre dent- retenedor-placa, que afavoreix la presència de càries.

Retenidor. Causa de càries

ZONES MÉS FREQÜENTS DE CÀRIES

Hi ha zones de les peces dentàries on es desenvolupen amb més facilitat les càries. Solen ser zones amb més retenció de placa bacteriana i entre elles tenim:

• Cares oclusals o masticatòries de premolars i molars: la profunditat dels solcs, fosses i fissures, determinen major retenció de placa i per tant major alliberament d'àcids en el metabolisme dels hidrats de carboni.

Càries oclusal

• Cares proximals de les peces dentàries: són les cares de veïnat entre dues peces dentàries (mesials i distals), i en elles hi ha major cúmul de restes alimentàries i de placa bacteriana.

Càries proximal

• Cares lliures de les peces dentàries: més freqüent a la zona cervical de la dent (zona a prop de la geniva).

Càries cervicals (cares lliures)

• Cares palatines d'incisius superiors: en una fosseta que sol haver-hi per davall del cíngol.
• Cares vestibulars dels molars (cares que toquen a les galtes).
• Càries radiculars (a l'arrel de la peça dentària)

Càries radicular

Les zones on menys es desenvolupen les càries són en les puntes cuspídees de les premolars i molars i en les vores incisives d'incisius i ullals.