Les càries sempre tenen un inici extern.

Encara que a l'inici sol descalcificar-se i estovar-se les capes dentàries subjacents a l'externa, la capa externa es manté intacta, fins que i en fases posteriors, per efecte mecànic, es trenca la capa externa i apareix la cavitat.

Les càries apareixen com a taques en l'esmalt dentari. Aquestes taques poden ser de diferents colors: negra, terrosa o blanca.

Taques blanques	Taques terroses i negres

El color de la càries, implica major o menor velocitat de destrucció de la peça dentària.

Les càries blanques són les que progressen més ràpidament, i les negres són les més lentes.

Les càries a nivell de l'esmalt no dóna símptomes, o sigui ni fan mal ni solen donar sensibilitats, ja que l'esmalt no està innervat.

Quan la càries arriba a la dentina, que està per sota de l'esmalt dentari, aquesta sí que té innervació, i per tant el pacient manifestarà una sensibilitat als canvis tèrmics (fred i calor), als àcids i als dolços.

El pacient pot manifestar que té una major retenció alimentària entre peces dentàries i també pot explicar que al passar-se el fil dental es produeix la desfilamenta d'aquest.

Quan el procés de càries va aprofundint, els bacteris arriben a la polpa dentària (paquet vasculonerviós), i provoca la inflamació d'aquesta, produint-se les doloroses pulpitis agudes que ja descriurem més endavant.

En l'exploració de les càries amb una sonda o explorador, podem detectar la solució de continuïtat del teixit dentari, o el que és el mateix, la presència de cavitats de diferent magnitud.

Podem provocar la ruptura de la capa superficial amb l'explorador, i produir una cavitat, no té importància ja que indica que hi havia destrucció per sota d'ella, i a més a més al tractar-les veurem que eliminem tot aquest teixit.

L'exploració amb la sonda ens serveix a més a més per a fer el diagnòstic diferencial amb les taques blanques d'origen hipoplàsic, ja que en aquestes, no provoquem cavitació al pressionar-les, i a més a més aquestes taques, ja apareixen quan la dent erupciona.

Taques blanques. Inici de la cavitació

Si la càries és inicial l'anomenem càries primària, si apareix al marge d'una obturació indica que hi ha filtració i l'anomenem secundària, i si apareix davall d'una obturació l'anomenem recidivant.

El diagnòstic es completa amb un estudi radiològic, que confirma la presència de zones descalcificades i de cavitats si n'hi ha.

Hi ha altres mètodes menys usats per a fer el diagnòstic com són: detecció electrònica, transil·luminació i tests colorimètrics.

Hi ha també i ho veurem més endavant, test per a quantificar la quantitat de bacteris (estreptococ mutans i lactobacils acidòfils) que té un pacient.