Què és la disfunció temporomandibular?

La disfunció temporomandibular (DTM) és una alteració de les estructures que integren l'articulació temporomandibular (ATM).

També se la coneix com a disfunció de l'ATM.

Què és l'articulació temporomandibular o ATM?

L'ATM és l'articulació que permet els moviments de la mandíbula.

Aquests moviments són necessaris per a realitzar funcions bàsiques com mastegar, parlar, engolir, etc.

Quines estructures integren l'articulació temporomandibular?

L'ATM està formada per estructures òssies, musculars i articulars.

Les estructures òssies que integren l'ATM pertanyen a la mandíbula i a un ós del crani anomenat temporal (d'ací el nom de temporomandibular).

Les estructures musculars són tots els muscles que s'utilitzen per a moure la mandíbula.

Les estructures articulars són les que conformen pròpiament l'articulació i són: el disc articular, les sinovials, els lligaments articulars i la càpsula articular.

L'ATM és una articulació complexa.

Hi ha dos ATM: dreta i esquerra i tenen la particularitat que ambdues treballen simultàniament en cada moviment que realitza la mandíbula.

Quina és la causa de la DTM?

No existeix una única causa de la disfunció temporomandibular.

És un trastorn multifactorial.

Hi ha múltiples factors, anomenats factors contributius, que poden intervenir en la gènesi de la DTM.

Són factors contributius:

• Predisposició genètica

• Maloclusions dentaries

• Queixals del seny inclosos

• Bruxisme (hàbit de serrar o relliscar les dents)

• Ansietat, estrès, depressió

• Hàbits posturals

• Alteracions de la son

Quins símptomes poden presentar-se a la DTM?

Els símptomes poden ser múltiples i estaran en funció de les estructures de l'articulació afectades.

DENTS I BOCA

• Serrar o relliscar les dents (bruxisme)

• Sensació de dents fràgils o fluxos

• Masticació incòmoda

• Boca seca

• Sensació de boca ardent o escaldada

PROBLEMES MANDIBULARS

• Sorolls o esclafits en les articulacions

• Dolor en els muscles mandibulars

• Limitació de l'obertura

• Desviacions de la mandíbula a obrir

• Dislocacions o blocatges al obrir o tancar

• Impossibilitat d'obrir sense brusquedats

• Sensibilitat dolorosa o tumefacció muscular

DOLOR FACIAL, MAL DE CAP

• Mal de cap en la zona frontal

• Falsa migranya

• Obstrucció nasal o dolor sinusal

• Dolor en zona posterior o alta del cap

• Cuir cabellut molt sensible

• Embalbament, formigueig o sensació de pressió a la cara

ULLS

• Dolor ocular o per a darrera dels ulls

• Sensibilitat a la llum (fotofòbia)

• Visió distorsionada

OÏDA

• Brunzit

• Pèrdua d'audició

• Dolor d'oïda (no infecció)

• Picor

• Vertígens

GOLA

• Ardor, inflamació, congestió

• Sensació constant d'inflor

• Dificultat al engolir

COLL I ESPATLLA

• Rigidesa, dolor, inflamació muscular

• Reducció de la mobilitat

ALTRES SÍMPTOMES

• Embalbament o  formigueig en braç o mà

• Fatiga

• Depressió

Com es diagnostica la DTM?

El diagnòstic de la DTM es basa en la presència de diversos símptomes com els descrits amb anterioritat i en altres proves complementàries.

Els exàmens complementaris més sol·licitats són les radiografies i la ressonància magnètica.

Com es tracta la DTM?

Primerament és molt important identificar els factors contributius que influeixen en la DTM per a, dintre del possible, eliminar-los.

Bàsicament, existeixen quatre tipus de tractaments que, en funció del diagnòstic, poden aplicar-se:

• Tractament físic

• Tractament farmacològic

• Tractament psicològic

• Aparells intraorals.

  •  Placa de descàrrega

TRACTAMENT FÍSIC

• Termoteràpia: fred i calor

• Spray refrigerant

• Fisioteràpia

• Massatge

• Exercicis

• Estimulació nerviosa elèctrica transcutània (TENS)

• Ultrasons

 TRACTAMENT FARMACOLÒGIC

• Analgèsics

• Antiinflamatoris

• Anestèsics

• Relaxants musculars

• Ansiolítics

• Antidepressius

TRACTAMENT PSICOLÒGIC

En aquells casos en què els factors contributius de tipus psíquic (ansietat, depressió) són molt importants i dominen el quadre.

  PLACA DE DESCÀRREGA

En aquells casos en què existeix un hàbit de serrar o relliscar les dents (bruxisme) com a factor contributiu.

Es prenen uns motlles de la boca del pacient i es construeix, en resina acrílica, un aparell intraoral anomenat placa de descàrrega que s'ajustarà, generalment, a l'arcada superior del pacient. 

PREVENCIÓ DE LA DISFUNCIÓ DE L'ATM

La millor prevenció de la disfunció temporomandibular és el control dels factors contributius.

Sempre s'ha d'individualitzar i personalitzar cada cas, però en línies generals i pels principals factors contributius tenim les següents opcions:

• Maloclusions dentaries: tractaments d'ortodòncia

• Queixals del seny inclosos: extraccions quirúrgiques

• Bruxisme (hàbit de serrar o relliscar les dents): control de l'hàbit diürn i placa de descàrrega nocturna

• Ansietat, estrès, depressió: relaxació, psicoteràpia, tractament psiquiàtric i farmacològic

• Hàbits posturals: modificació dels hàbits posturals

• Alteracions de la son: estudi i tractament

Una clau molt important serà el diagnòstic precoç d'aquests factors contributius.

En aquells casos en que la disfunció d'ATM ja està instaurada es recomanen les següents indicacions:

• Evitar les obertures molt amples de la boca
• Mastegar per els dos costats de la boca
• Posar-se poca quantitat de menjar a la boca per a mastegar
• Exercicis de relaxació muscular